10 de juliol de 2019
10.07.2019

Què passa amb les empreses?

10.07.2019 | 00:04

Aquest cap de setmana, s'anunciava que la marca de roba Custo Barcelona trasllada la seva activitat a Itàlia, amb l'acord amb un gegant de la moda itàlic. Alhora, s'informava de la venda de Pastas Gallo a un fons d'inversió espanyol, a un preu de 227 milions d'euros. Aquests dos exemples segueixen la drecera de diversos grups –com Codorniu, Freixenet, entre d'altres– que perden el seu poder de decisió a Catalunya, per formar part d'un mercat més global.

Què passa amb les nostres empreses? En el cas de Custo, som davant d'una de les nostres marques més originals. A la seva època daurada, quan les col·leccions de Custo Dalmau arribaven als Estats Units, els seus models els duien alguns actors de Hollywood. La seva facturació de 60 milions, l'any 2011, ha passat a 6,5 milions en el 2016. Amb pèrdues de 3 milions d'euros, i una reducció dràstica de punts de venda. Una companyia catalana similar, en part influenciada per Custo, que també ha apostat per un estil desenfadat, happy i amb un creixement molt ràpid a Europa i Orient Proper, com Desigual, ha patit una aturada de vendes bestial. Som davant de nous joves que passen del concepte happy, són mes seriosos, o no tenen ni cinc de calaix? Som davant de la pèrdua de la nostra empenta innovadora?

El cas de Mango, una empresa familiar amb dificultats i que aposta per una gestió independent, ens aporta alguna pista. Hi ha diverses raons per a aquest estat de coses: la batalla política, estèril per a la creació d'empreses, la manca d'un programa de suport real a les iniciatives empresarials. O simplement, dins d'aquest món global, els nostres projectes, o es fan un lloc amb més velocitat, amb més gosadia i risc, o són menjades per actors amb més capital, més potents i amb ganes d'ampliar el portafolis de negoci. Sigui com sigui, la nostra pèrdua de pes empresarial és real: i d'això no hi ha cap autocrítica. Som incapaços d'analitzar la situació, i oferir mesures que ajudin a mantenir i potenciar el nostre teixit d'empreses. Ja no parlo del desplaçament de la seu fiscal o social a la resta d'Espanya: és que les decisions importants es prendran massa lluny de nosaltres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook