L'alcaldessa

de Figueres té

un nivell baix

Marina Ramió Suñer ExRegidora del pdecat de Boadella i Les Escaules

La meva llibertat d'expressió em permet dir a l'alcaldessa de Figueres que el ple que va protagonitzar el passat dilluns va tenir un nivell molt baix, però tan baix que em va recordar les pobres dones que venen verdura al mercat i que es passen hores per guanyar un sou de misèria, a diferència de l'alcaldessa de Figueres. Amb tot el respecte més absolut cap a les senyores de la plaça, dir que l'alcaldessa de Figueres té un nivell semblant a les senyores que venen a mercat no és faltar al respecte als figuerencs ni molt menys. És expressar una opinió utilitzant la meva llibertat d'expressió, que sembla que a l'actual govern de Figueres i els seus socis els molesta que hi hagi persones que opinin.

Ara em dirigeixo a l'alcaldessa: sí, senyora alcaldessa, jo opino que és d'escàndol el sou que cobra pel baix nivell que vostè té. És l'alcaldessa d'una ciutat com Figueres, no una senyora que ven fruita a la plaça, i potser aquesta senyora té més nivell que vostè, que en el primer ple que va el cap de l'oposició, el meu amic Jordi Masquef, se la va menjar dialècticament parlant. Exercint la meva llibertat d'expressió dic que Figueres no es mereix una alcaldessa amb un nivell tan baix.

Sr. Sánchez, fum... fum... fum...

Miquel Mompió i Azemar Riudarenes

Com li va de bé això de ser president en funcions. Portem dos mesos llargs sense definir; amb consultes, amb missatges subliminals. Pot anar a Osaka per saludar en Trump i l'única cosa que assoleix és que li doni la mà i li digui on ha d'asseure's. Es passeja per Brussel·les, alt, benplantat i guapet (almenys parla idiomes), el deixen seure a la taula dels importants, se sent protagonista sense ser-ho i diu que «España ha vuelto». Sí, ha tornat a fer el ridícul, li donen les escorraines amb un càrrec per a en Borell que no té cap rellevància i el país d'Espanya segueix parat i més embolicat que mai. Moltes paraules, paraules, però fets, fets, cap... Ah, sí! Fa un any que per vacances hem de desenterrar algú del Valle de los Caídos i encara hi és.

Segueix actuant com a president (provisional), inaugura l'AVE de Granada, que d'Alta Velocitat no en té res, i anem endarrerint el València-Barcelona. Però això sí, per tornar a Madrid ho fa amb el seu «Falcon», que el podia haver deixat pel trasllat dels presos polítics a Catalunya i de segur que solament hi haurien estat tres hores, i no tres vergonyosos dies.

Sr. Sánchez, paraules, paraules, paraules, i l'acció de govern, quan...? Ens portarà a tornar a votar al novembre? Entre el Rei, vostè i els altres partits ens tenen completament desencisats, però, és clar, del fum... fum... fum..., què se'n pot esperar?

Homenatge a la Trinca

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

A Torroella es van celebrar els 50 anys de la Trinca amb l'espectacle La Trinca. 50 anys. La Festa Major del segle XXI. Diferents cantants com Valtonyc - Sr. Oca, Guillem Roma, Ju, Cesk Freixas, Mareta bufona, Edna Sey... van cantar dalt l'escenari versions de les cançons de l'àlbum Festa Major de la Trinca.

Un repertori que ens anava recordant a tots aquelles lletres i melodies d'entre les que van ser més populars i conegudes durant els anys que va estar en actiu la Trinca, amb un final de l'espectacle amb tothom cantant i picant de mans. De festa precisament parlava la música.

Per a sorpresa de tots els qui hi érem, entre el públic hi era assegut Miquel Àngel Pascual, el qual van fer pujar a l'escenari i cantar juntament amb els que havien format part de l'homenatge. Va ser un reconeixement més, tal com les merescudes Creus de Sant Jordi, que aquest any els va atorgar el Govern de la Generalitat de Catalunya.