17 de juliol de 2019
17.07.2019

Un cop d'ull al Turisme i als ajuntaments

17.07.2019 | 06:00

Hi ha alguna persona que posi en dubte quina és la ciutat turísticament més important no només de Catalunya sinó de tot l'Estat? La resposta és clara: Barcelona. Però de vegades no ho sembla. Com tampoc, segons com es miri, en el cas de Girona. El turisme no sembla important, per exemple, en la manera d'ubicar aquesta paraula en el cartipàs municipal d'alguns ajuntaments. Potser perquè el turisme és un element cada vegada més sofisticat i transversal i poc estudiat.
Deixo Girona al marge, tot i que la contribució del turisme al PIB de la ciutat sembla ser de gairebé un 8 per cent i em centraré en el recent repartiment del poder i dels càrrecs a Barcelona entre la «comuna» Ada Colau i el «socialista» Jaume Collboni. Es tracta d'un repartiment que no pot ser més decebedor pel que fa a l'àmbit del turisme, en sentit concret i general, perquè sorprèn que la paraula «turisme» hagi estat relegada a una simple regidoria quan el turisme en la capital catalana té la dimensió turística que té. I no només per les coses bones i positives sinó també –potser sobretot– per les dolentes.
És evident que de les activitats turístiques emana una importantíssima creació de llocs de treball i d'ingressos de manera directa, als quals cal afegir els generats de manera indirecta com a conseqüència del seu poder econòmic induït i transversal. Per això, que a l'Ajuntament de Barcelona el turisme no hagi estat considerat un tema administratiu municipal molt important i estigui ubicat en una simple regidoria, sembla desconcertant. I encara més perquè la regidoria no és exclusiva de Turisme sinó compartida amb Indústries Creatives.
En total hi ha sis –sí, sis– grans àrees que compten amb un tinent o una tinenta d'alcalde al seu front. La regidoria de Turisme i Indústries Creatives de la capital de Catalunya depèn de l'àrea definida com a Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda. Les altres cinc són les següents: Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat; Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana; Drets Socials i Feministes; Prevenció i Seguretat; i Cultura, Educació i Ciència.
Són, en total, gairebé vint conceptes, temes o àmbits els que han merescut figurar en les denominacions de primera línia de les àrees. Si donem un cop d'ull, sembla clar que uns semblen més rellevants que uns altres. Per exemple, el de la seguretat –en realitat inseguretat ciutadana– en aquests moments. Però el turisme, tan afectat per la inseguretat, es queda en una simple regidoria «econòmica».
Personalment penso que ha estat una desafortunada pèrdua d'una oportunitat: a la ciutat del PUAT, dels apartaments turístics no legals, dels pisos pastera, de la taxa de pernoctació estesa a la resta del territori català i d'un consorci de turisme esquitxat per un recent escàndol... el turisme ha quedat relegat a una part –una meitat– d'una regidoria. Potser els governants pensen que la solució és tornar a encarregar un pla estratègic, un més, a una consultora i es quedaran tan tranquils.
Al meu entendre, el turisme mereixia haver estat –i continuarà mereixent ser– un eix de primer nivell d'una macroàrea transversal o matricial per poder facilitar una política municipal que tingui capacitat d'influència en tot el que genera, de positiu i de negatiu per a la ciutat, val a dir pels seus habitants i residents habituals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook