Dilluns va fer un mes de la constitució de la majoria de governs municipals. Un mes és molt poc temps si tenim en compte tot el madat, però ja ha passat el primer tram dels cents primers dies dels nous governs.
Des dels temps de Franklin Delano Roosevelt que sabem que els cent primers dies són molt importants a l'hora de configurar la imatge d'un govern. Ell, al 1933 i enmig d'una crisi econòmica galopant, va aprofitar-los per transmetre la idea que el seu govern podia dinamitzar al país i posar les piles a una economia en recessió. Mai ningú havia pres tantes decisions en tan pocs dies i mai a l'inici d'un mandat.
L'èxit de Roosevelt va ser tan espectacular que des de llavors no hi ha govern important que no tingui clar com ha d'aprofitar aquest període inicial per transmetre les seves prioritats i prendre les decisions que marcaran el mandat.
Des de fa vuitanta-sis anys sabem que aquest període inicial del mandat, que oscil·la a l'entorn dels tres o quatre mesos, és clau a l'hora de configurar la imatge d'un govern.
A escala nacional és obvi però a escala local passa més desaparcebut.
La majoria de nous equips de govern d'àmbit municipal, però, cometen un error recurrent. Creure que el que és prioritari és «conèixer la casa» i després ja es comunicarà. El problema és que quan volen comunicar la majoria de gent ja s'ha configurat una certa imatge del govern i ja no està gaire atent al dia a dia de la política local. Cal entendre que aquests primers dies són prioritàriament comunicació. Una relació directe amb els ciutadans a través dels mitjans o dels mateixos canals municipals.
És en aquest període inicial quan es produeixen quatre fets claus per entendre la importància dels primers dies: el primer és que una part important de la ciutadania està atenta a allò que fa el nou govern: què tira endavant, què reverteix, quines responsabilitats tenen els diferents regidors, quins equips es creen, etc. A mida que passen els dies, aquest interès decreix i no hi tornarà a haver un seguiment tan gran fins a les properes eleccions municipals o si passa res extraordinari que faci que bona part dels ciutadans tornin a fixar la mirada a l'ajuntament per veure com reacciona. Per tant, passat els tres o quatre mesos, el percentatge de població que seguirà el dia a dia municipal, serà molt menor, l'habitual, el polititzat que ens acompanyarà durant tot el mandat. El segon fet és que l'oposició acostuma a respectar una certa treva durant aquest període. Sol haver-hi un fair play que serà difícil trobar al llarg del mandat. Al cap de quatre mesos, l'oposició farà d'oposició, sens dubte. Independentment del to que utilitzi.
El tercer element és el respecte dels ciutadans. La gent deixarà que en aquest període es prenguin les decisions que es considerin oportunes d'una manera diferent al que passaria al cap d'un any. El nou govern acaba d'arribar i no s'acostuma a criticar des del minut 1. La gent acostuma a esperar un temps prudencial per veure si el que fa el nou govern li agrada o no. No és casual, doncs, que moltes decisions difícils però necessàries es prenguin en aquest període. Segurament més endavant seria molt més difícil de tirar endavant.
Té molta lògica deixar fer al nou govern i esperar un cert temps per jutjar la seva acció.
I finalment, durant aquest període dels cents primers dies, els mitjans de comunicació estan molt més atents a cada pas que dona el nou govern. Per tant, en aquest període les decisions s'amplifiquen. Tothom vol saber les prioritats i els horitzons dels qui governaran la ciutat els propers anys i els mitjans, també. Els altaveus són molt més grans pel govern a l'inici del mandat que a l'equador d'aquest.
Si ens hi fixem, els cent primers dies de govern són un període ideal per configurar la imatge del nou govern i no fer-ho és bastant arriscat. Ha passat un mes des del 15 de juny, però encara queden dos mesos, el 70% del període. Encara són a temps de posar-s'hi aquells que han optat per no explicar-se davant uns ciutadans que tenen ànsies de saber cap on volen portar el seu municipi.
Fa uns anys vaig escriure el llibre Una imatge en cent dies. Com construïr la imatge del govern en els cent primers dies (Editorial UOC), on feia una aproximació metodològica a aquest període tan important però tan poc estudiat. Un llibre que ha servit de referent per a molts governs municipals al llarg dels anys. Ara que estem plenament immersos en aquest període és un bon moment per prestar atenció a aquest primers dies de gràcia i entendre que com a govern mai es tornarà a tenir un moment tan bo per obrir-se i explicar-se als ciutadans.
Hi ha algun govern que no s'hi posi?
