18 de juliol de 2019
18.07.2019
Diari de Girona

La cultura del porno

17.07.2019 | 23:51
La cultura del porno

Els meus antics companys de departament universitari, els professors Lluís Ballester i Carme Orte, han publicat just ara un estudi sobre el consum de pornografia entre la gent jove. Sobre el consum del que ells anomenen «la nova pornografia», la que es distribueix per internet, l'accés a la qual és molt fàcil des que un al·lot té a les seves mans un telèfon mòbil capaç de connectar-se a les poderoses xarxes de comunicació i es familiaritza en el maneig de la pantalla. Els meus amics s'han situat amb aquest treball a l'avantguarda dels estudis sobre l'impacte que la pornografia, que és una ficció –ells insisteixen especialment en el caràcter de ficció–, exerceix sobre els adolescents i els joves i la seva influència sobre les conductes sexuals. I, mentre han dut a terme la recerca, s'han trobat amb alguna dada que esgarrifa i t'aboca a una realitat quasi incontrolable: les edats en què comença en alguns casos el consum de pornografia, vuit anys, la qual cosa em fa sentir calfreds.

Si volem entendre les relacions interpersonals dels joves d'avui hem d'acudir al treball dels professors Ballester i Orte. Ens trobarem que apareixen conductes que porten a la misèria sexual: la frivolitat amb què s'escometen les pràctiques de risc, la simplificació de les relacions, l'adquisició de la idea de sexualitat al marge dels contextos personals i socials, la vinculació a noves modalitats de prostitució...

La «vella pornografia», la convencional, s'adquiria als sex-shops i ens arribava a través d'imatges impreses o filmacions que no varen deixar mai de tenir un cert aire de cosa prohibida. Podies comprar una pel·lícula porno al quiosc de la cantonada, al costat de casa, però no era fàcil per a un adolescent. Ara, «la nova pornografia» ja no es distribueix a través dels suports que podríem considerar tradicionals, sinó que l'oferta és gratuïta i assequible, però vinculada als mercats publicitaris, a la venda d'enregistraments pornogràfics d'alta qualitat tècnica, sovint seleccionats per mitjà d'un catàleg, al negoci de la facilitació de «contactes», i la difusió de pràctiques sexuals sense límit. Cal afegir que el consum d'aquests materials no ha deixat de créixer, ha generat fortes addiccions i es revela que els més engrescats a consumir-la són els homes.

Un dels grans problemes que emanen d'aquest panorama i bé se n'ocupen els autors del treball és que la nova pornografia ha acabat convertint-se en el punt que concentra l'educació sexual dels joves d'avui. Recordaré sempre la primera pel·lícula pornogràfica que vaig veure, fa molts d'anys, fora d'Espanya. Em vaig avergonyir i he de dir que vaig sentir ferida la meva sensibilitat per la manera en què hi era tractat el cos de la dona: reduït a un absolut objecte de plaer al servei del mascle.

Però l'efecte més desastrós és que les joves d'avui, després que han vist com és tractat el cos de la dona, arriben a la conclusió que difícilment arribaran al nivell d'aquelles dones que veuen a través de la pantalla i els al·lots, sovint adolescents, acaben per dubtar de la seva virilitat només que es comparin amb el supermascles de la pel·lícula. Perquè saben que mai no seran capaços de fer els equilibris sexuals de què son capaces les estrelles del porno. És clar que les imatges –tornem a recordar que es tracta d'una ficció– inciten a conductes que mai no esdevindran reals. S'hi representa el desig del mascle, que és el que ha d'esser satisfet, el que importa és l'erecció del mascle i tot el que se'n deriva, només compten les fantasies del mascle. El desig de la dona i l'expressió de la seva sexualitat resten ocults, enfosquits... Se'ns hi parla de com es construeixen els rols: l'home dominant, la dona passiva i submisa.

Orte i Ballester parlen de la sexualització de les societats del segle XXI i contribueixen a definir les distorsions de l'imaginari sexual del nostre temps, sovint carregat de violència, abocat a qualsevol tipus de risc. Resulta evident que, en el capítol de les conclusions, tractin de definir les bases que haurien de posar-se en els projectes educatius. No crec possible aconseguir que els adolescents d'avui deixin d'educar-se en la sexualitat sense comptar amb els efectes que els produeix «la nova pornografia». Seria efectiu, ens adverteixen, ensenyar a aquests adolescents a analitzar les imatges que veuen. Com sempre, els efectes de l'educació tornen a recaure en la manera de mirar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook