Cartes

Joan Vila GIRONA

L'Associació Plataforma Cívica Salvem La Devesa ha fet sentir repetidament la seva veu per explicar i defensar el seu ideari sobre el parc de la Devesa. Aquest parc gironí tan emblemàtic que cal protegir, conservar i millorar. Avui, però, no toca parlar d'idees i propostes, sinó de preocupació, riscos i responsabilitats.

La partició del tronc i immediata caiguda de gran part d'un plàtan d'uns 50 metres d'alçària -segons informació donada pel regidor de l'Àrea de Sostenibilitat, senyor Martí Terés- sobre els Jardins de la Devesa o dels Francesos, la matinada del passat dissabte 6, és molt preocupant, adverteix de l'existència de certs riscos latents derivats de la mala salut dels arbres i posa de manifest la necessitat d'actuar assumint responsabilitats.

Potser algun lector pensarà que aquesta es una opinió alarmista, inclús oportunista. De cap manera. Certament i afortunadament la caiguda d'arbres dins del parc de la Devesa no és un fet freqüent, però tampoc és un episodi del tot improbable. Prova d'això n'és el fet que des de l'any 2008 a la Devesa de Girona -aquest darrer cas inclòs- han caigut un total de quatre arbres de grans dimensions, per sort sense que cap d'aquests accidents produís danys personals. Lamentablement, però, no podem dir el mateix de la caiguda d'un plàtan a conseqüència del fort vent el 18 d'octubre de 1978, causant la mort d'un jove. Més enllà de la nostra Devesa, són coneguts casos de caiguda d'arbres o branques que han produït ferits i morts. Així doncs es tracta d'un assumpte molt seriós respecte al qual l'Ajuntament de la ciutat com a entitat responsable de la bona gestió, protecció, con­ser­vació i millora del Parc ha d'actuar diligentment.

Segons informació publicada al DdG del passat diumenge 7 de juliol, en el mateix article que informava sobre la caiguda de l'arbre un dia abans, l'Ajuntament té encarregat un informe que consisteix en «una anàlisi sobre els plàtans del parc de la Devesa, per tal de determinar el seu estat de salut i evitar que es tornin a produir ensurts com el d'aquest dissabte». Cal que l'Ajuntament, amb l'assessorament extern que entengui oportú i participació dels seus propis tècnics, arribi a conclusions sobre l'estat de salut dels arbres del la Devesa, estableixi el tractament a què se'ls ha de sotmetre i amb fermesa i sense dilacions eviti la realització en el parc de totes aquelles activitats que perjudiquen la salut de l'arbrat.

Un còmic excel·lent

Joan Juncà i Figarola roses

Ja m'han publicat dos escrits i els dono les gràcies. Per no fer-me pesat, els asseguro que no ­n'enviaré cap més. Però em crec en ­l'obligació de rectificar el que deia en el meu segon escrit sobre el ­senyor Albert Soler. Encara que ell repetís no sé quantes vegades la paraula caganer, en el seu article d'avui, explicant que passarà a ser un exiliat a L'Escala, amb la gràcia que ho detalla m'he fet un fart de riure que no sé el que em durarà.

Quina gràcia té aquest senyor explicant el que farà. Diu que és periodista, però crec que seria un còmic excel·lent explicant aquestes bromes que fa servir.

Tenim la desgràcia que ja no tenim en Gila, l'Eugenio o el Chiquito de la Calzada, però al meu modest entendre ha nascut un nou còmic: el senyor Soler. Només per la gràcia que té explicant el seu cruel exili ja no es pot superar tanta comicitat en un sol escrit.

Si no han llegit el seu article d'avui dia 16 de juliol, en el Diari de Girona, corrin a comprar-lo. No deixin de llegir un escrit amb tanta gràcia.

L'edat que jo tinc ja és difícil fer-me riure, però encara tinc humor per valorar els genis de la comicitat.

Els dono la meva paraula que no escriuré mai més res sobre aquest individu.

Reitero les meves gràcies per la seva atenció i rebin la meva admiració perquè publiquen tot tipus d'opinions.

No tots els diari ho fan!