Quan l'ultradretà Matteo Salvini acusa de col·laborar amb el tràfic de persones les ONGs que rescaten migrants a alta mar, se li podria respondre que ell és còmplice d'homicidi de les màfies que els deixen a la deriva en closques de nou a milles de la costa després d'haver-los tret uns diners.
El ministre de l'Interior d'Itàlia, amant de la veritat, vol evitar que aquests migrants arribin a port i es quedin a Itàlia «per vendre drogues als nostres fills». Què es pot respondre a aquests arguments falsos i emocionals? Potser que el líder de la Lliga Nord li importa menys que «violin les nostres dones i matin els nostres ancians», per mantenir l'apropiació indeguda del populisme bàsic.
La preocupació pels fills és una de les dramatitzacions primeres dels miserables. El natural és preocupar-se pels fills, però no usar-los com escut ni com a excusa. Els bons pares s'empassen els temors perquè puguin ser independents i assumir els riscos que té.
La causa de les «preocupacions» de Salvini és la capitana Carola Rackete, que va atracar la ciutat siciliana d'Agrigent el vaixell Sea Watch 3 amb 42 migrants a bord, després de dues setmanes a la deriva. Va ser prudent: l'altra opció era atracar a Líbia, que està en guerra. Va ser valent: a Itàlia l'esperava la presó i una multa gruixuda.
No cal preocupar-se per la capitana si fem cas al seu pare, un enginyer jubilat de 74 anys: «Carola té 31 anys i sap el que fa. Va viatjar en autoestop per Sud-amèrica, ha estat a l'Antàrtida i al Pol Nord, ha estat voluntària en una reserva a Kamchatka; va estar sola al Pakistan i mai ens ha donat preocupacions». Quan no ets valent has de preocupar-te per Salvini.
