Cartes

Lluís Torner i Callicó Girona

Fa ben pocs dies, un arbre del nostre preuat parc va perdre una bona part de la seva estructura arbòria, la qual cosa, per a més seguretat, en aquest cas augmentada per la seva proximitat al centre cívic i el restaurant La Rosaleda, va obligar a acabar de talar la part que restava en peu. No fa pas gaire també en va caure un altre, a la plaça de les Botxes, i segons sembla, si no anem errats, darrerament ja n'han caigut una mitja dotzena. Quan passa un fet d'aquests, provoca que bon nombre de gironins, que sembla que la tinguem oblidada, comentem la notícia, i recordem que Girona gaudeix d'un parc públic, dels més importants. En aquestes converses sol sortir la frase: Clar! La Devesa es fa vella. Però la realitat no és que es faci vella, sinó que, pel que fa a la gran majoria dels seus arbres, és més que vella, doncs que ja tenen més de cent setanta anys. Per consegüent, cada arbre que cau, sigui per malaltia o per vell, ens hauria de preocupar i ens hauria de fer prendre serioses decisions.

Fent un tomb pel parc, podem veure'n alguns amb la base del tronc amb un gran esvoranc o amb fongs, la qual cosa, als que no hi entenem, ens fa pensar en una malaltia greu. A aquelles i aquells que ja som grans, a vegades se'ns acut fer comparances. A nosaltres, tot i intentant cuidar-nos, per anar-nos mantenint, també ens van apareixent problemes de salut, fins arribar un moment que el cos diu prou. Però tenim gent al darrere que anirà mantenint en peu la família. Aquells arbres de la Devesa que estan malalts, no s'haurien d'anar subs­tituint per altres de més joves que fossin el seu relleu? S'ha pensat que, més d'hora que tard, poden anar caient? No volem ni pensar en la nostra Devesa mancada d'arbres, i vosaltres? És el nostre parer.

Perdent bous i esquelles

Enric GUARDIOLA BESALÚ

Em disculparan si, a inici de la meva humil opinió, els dic que el sistema polític i de fer política mereix, si més no, molt més acatament i consideració vers el ciutadà i el poble que, un dia, els va decidir escollir. I ho dic pensant més enllà del partit que una persona pot representar -que avui és blanc, demà negre i no vull pensar més enllà- sinó per la institució que representen i a qui representen. I, ho sento, aquí no val tot! I m'explico. Aquests dies, per un fet puntual i no és la calor, estic més a casa que en altres instants. Això ha fet que, en determinats moments, hagi observat i escoltat, amb cura i esment, el popular debat d'investidura i el debat general del Parlament. És, al meu entendre, una vergonya, un deshonor, una infàmia i, de ben segur altres mots definitoris, comprovar, amb els propis ulls i orelles, que hi ha determinats representants polítics que utilitzen aquests escenaris i aquests moments per menysprear, gesticular amb maneres incitatives, desafiar amb mirades, provocar amb frases i, fins i tot, cantar una tornada del carismàtic Manolo Escobar ( EPD).

Amb tots els respectes, crec que estem perdent bous i esquelles! I si aquest és el comportament, l'actitud i la disposició d'alguns que allà ens representen -siguin de qui siguin i cobrin el que cobrin- més val comprar quatre bous i quatre esquellots, portar-los a un prat que, de ben segur, el seu comportament, la seva actitud i la seva disposició serà millor que la que he pogut comprovar aquests dies.

El mar contaminat

Lola Arpa Vilallonga peratallada

Fa pocs dies un diari deia: «...el 93% de les platges catalanes té una qualitat d'aigua excel·lent per sobre de la mitjana espanyola...» Però a l'article no es parla de la contaminació per plàstics ni microplàstics, (la més greu al Mediterrani després de Turquia, sobretot al Ter), ni la contaminació per l'activitat agrícola de pesticides i abonament sobretot d'arròs de Pals, vessaments de petroli, contaminació per metalls pesats i tòxics industrials, ni pels municipis i activitats sense depuradora... etc. Per tant, malauradament, les notícies del diari no són certes.