Que Pedro Sanchez és un babau, que només vol estar, no governar. O que el seu interès és que el votin per guapo i que el seu somni ideal és pactar amb la dreta. O que ja té un pacte fet amb els independentistes i els comunistes. O que és un carceller del 155 i alhora ja no és constitucionalista perquè indultarà Junqueras... Així, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, van intentant desacreditar l'única persona que pot sumar suficients vots per poder ser president del Govern.
La majoria intentem donar respostes lògiques a una situació que es veu que funciona per emocions. Algú creu que no hi ha desig de venjança i d'humiliació en obligar Iglesias a renunciar a ser al govern? Un dirigent que ja va mostrar la seva prepotència en autoanomenar-se vicepresident en la legislatura de 2015... ha de purgar el seu pecat.
No hi ha voluntat d'humiliació en el «no és no» de Rivera i en el «no m'abstindré» de Pablo Casado? Sánchez té la paella pel mànec, té el calendari i sap que no hi ha alternativa. O ell o eleccions. Odis, egos, animadversió mútua, menyspreus i desig de venjança... La combinació ideal per portar el país a una nova convocatòria. A veure qui de tots és el culpable.
