Artemis és la deessa grega de la caça, els boscos i els animals, filla de Zeus i germana d'Apol·lo. Fa uns anys l'antic director de programes de vols espacials de la NASA va explicar que van triar el nom d'Apol·lo per al coet tripulat que havia d'anar a la Lluna per causalitat, buscant evocar una gesta digna d'un deu i inspirats per la representació en la qual apareix conduint un carro de cavalls alats. Avui la NASA li ha posat el nom de la seva germana, Àrtemis, al projecte de tornar a trepitjar la Lluna l'any 2024, cinquanta-cinc anys després que Neil Armstrong deixés la seva petjada per primer cop. L'impuls de la missió el lidera el mateix Donald Trump, que ja ha promès que sota la seva administració es tornarà a la Lluna i es viatjarà per primer cop al planeta Mart «en gran» i que per això està habilitant un pressupost especial de 1.600 milions de dòlars. Tot apunta que serà un dels arguments a la campanya de la seva campanya per la reelecció. Ara que fa mig segle que l'home va arribar a la Lluna ens podríem preguntar perquè no hi hem tornat. Segurament la resposta la trobem a la motivació que va impulsar la carrera a l'espai, que no va ser una altra que la competició entre les grans potències en mig de la guerra freda. Després de la caiguda del teló d'acer les administracions van reduir dràsticament els pressupostos dels seus programes de vols tripulats. I això que sempre hi ha hagut raons científiques per tornar-hi. Entre moltes altres la convicció que l'anomenada cara oculta de la Lluna és un terreny lliure de contaminació de radiacions de tot tipus i sembla un lloc immillorable des d'on estudiar les regions més allunyades del sistema solar. Des de fa una setmana i mitja viatja cap allà la nau índia Chandrayaan 2, que hauria d'allunitzar en menys de dos mesos. La política de l'Índia també està dominada per la recuperació de l'ultranacionalisme com van demostrar les últimes eleccions presidencials. Una constatació que continuem avançant més per la competència que per la cooperació.
