Als darrers dies s'està desenvolupant una gran batalla mediàtica entre Carlos Enrique Bayo de Público i Carlota Guindal de La Vanguardia i en general de tot el gremi periodístic. La major part se situen de la banda de l'establishment. Un dels arguments utilitzats és una vella trampa conceptual, dius que algú afirma una cosa que en realitat no ha dit mai i et poses a criticar-lo. En aquest cas s'afirma que Público ha dit que hi va haver un complot per provocar l'atemptat del 17-A, cosa que no és veritat. És sorprenent que aquesta estratagema coli quan està tot penjat a internet i és de fàcil accés.

Un dels arguments és que el relat es va fer en la reconstrucció posterior. Bé, si fos així, es podria saber qui va trucar a qui en cada moment, quan va durar cada conversa, però la pregunta que em faig és: com se sap el que es van dir si la conversa no estava intervinguda?

Carlos Enrique Bayo ha dit també en seu parlamentària que a Alcanar no van explotar les bombones, sinó un potent explosiu. No tenim resposta.

Público explica una cosa que en part sabíem, que Es Satty era confident del CNI fins quasi al final. Sembla evident que alguna cosa va fallar. La prova és que els dos responsables de supervisar l'imam els va enviar el més lluny que va poder. Imaginem que l'imam de Ripoll hagués estat a sou dels Mossos d'Esquadra fins poc abans de l'atemptat, aquells que avui callen estarien demanant la dissolució dels Mossos. Sorprèn que els periodistes no estiguin donant suport a Carlos Enrique Bayo. No sé què expliquen a les universitats de periodisme, però si avui visqués Xavier Vinader, deixarien que es podrís a l'exili. I durant el Watergate haurien dit que la font «Gola profunda» que tenien els periodistes del Washington Post no era creïble. No va ser fins al 2005 que es va saber que era en realitat el director adjunt de l'FBI William Mark Felt. Pot ser que ara passi alguna cosa similar. El més increïble de tot plegat és que els ministres de Defensa i el d'Interior no hagin convocat a hores d'ara una roda de premsa per explicar fil per randa la informació de la qual disposen. I és increïble també que no es vulgui fer una comissió d'investigació al Congrés.

És evident que no hi va haver un complot, aquí el que estem discutint és si hi va haver incompetència. Per què serveix descobrir què va fallar? En primer lloc per demanar responsabilitats i dimissions i en segon lloc per evitar que es torni a repetir el mateix error. Per exemple en el cas de l'11-S als EUA l'error va ser en la manca de coordinació dels serveis d'intel·ligència. Amb un creuament de dades s'hauria aturat l'atemptat. Quan aquests dies es parla de Ministeris d'Estat i que no es poden posar en mans de diputats escollits pel poble, en realitat es parla d'opacitat en les institucions públiques i això no és bo, per poc liberal que se sigui.