Per als nyus que creuen el riu dels cocodrils, el ramat augmenta la força i disminueix el risc individual. Per als humans, a més, el ramat dilueix el sentit de la responsabilitat pròpia. Pertànyer a la bandada fa sentir una força molt grata, però que animalitza fins i tot quan es té raó.
La proliferació de bandades violadores va més enllà de l'emulació del «gang bang» pornogràfic, una orgia en què es representa tanta entrega que parlar de «consentiment» és poc. La violació és un altre gènere que les coreografies porno estilitzen perquè es mantingui dins de les fantasies sexuals.
Acceptem que el porno accessible a caps immadurs pugui portar un percentatge petit a violar en bandada, com podem acceptar una incidència de la contínua exposició a imatges de violència cada vegada més frívola i sanguinària en les baralles dels dissabtes, però on parem la incidència?
La Manada sevillana de Pamplona entra als jutjats com els jugadors de primera divisió surten dels entrenaments. Canvien el pentinat més que els davanters polimediàtics i la realitat els rebota en les ulleres de sol com les preguntes dels periodistes a les quals apliquen el desdeny cool dels famosos amb judici de custòdia o nova relació.
En termes d'imatge aquests mossos ben plantats, vestits, pentinats i tatuats a la moda, han triomfat entre un sector tan vulnerable com els que volen ser Jordi «El nen polla» i els que pretenen rebentar un clatell d'un cop de peu com Keanu Reeves a John Wick.
Aquest estil i aquests estilismes, no estan en el porno dels 15 minuts sinó en la programació contínua d'aquest consumisme narcisista, hortera i amoral de les últimes temporades. Li estranya que una minoria d'homes aspiri a igualar-los i una altra de dones, a canviar-los?
