06 de agost de 2019
06.08.2019

Filosofia digital

05.08.2019 | 23:47

Filòsofs com Francis Bacon o René Descartes van valorar el desenvolupament tecnològic com un dels afanys més importants de la humanitat. Tots dos tenien un concepte molt pragmàtic del coneixement científic com a fórmula per aconseguir la felicitat mitjançant el descobriment i la invenció. Descartes fins i tot va profetitzar al seu Discurs del mètode que les persones es convertirien en «ames i senyores de la natura». No obstant això, per cada entusiasta com ells hi havia un escèptic com Jean-Jacques Rousseau o Sigmund Freud. El XIX va ser un segle meravellosament optimista, amb una profunda fe en la ciència, la raó i el progrés que només va acabar quan la sagnia de les grans guerres van produir un odi generalitzat cap a la nova tecnologia. A principis del XXI, l'absència de cotxes voladors i robots omnipotents va ser carnassa per a haters, crítics i humoristes sense gràcia. Poques dècades enrere, la gent realment creia que la tecnologia convertiria les rutines domèstiques i laborals en activitats senzilles, agradables i suportables. Autors com Theodore Roszak i Charles Reich sostenien que els mals de la societat industrial eren inseparables de la perversitat tecnològica. Malgrat les seves incògnites i contradiccions, la indústria 4.0 promet un equilibri que fins ara no ha estat més que una utopia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook