08 de agost de 2019
08.08.2019

Cartes

08.08.2019 | 06:00

L'estiu a Platja d'Aro
Emma Brugué Pascual platja d'aro
La setmana passada els meus fills de 3, 5 i 7 anys i els seus amics van estar fent polseres tota la tarda per poder vendre-les en una paredeta al passeig de Mar de Platja d'Aro. Quan ho van tenir tot ben muntat, va passar la Policia Local i els ho va fer recollir ja que «no és permesa la venda ambulant». Vam quedar tots ben parats i els nens ben desil·lusionats. Aquella nit, passejant pel mateix passeig marítim, una pila de persones venien tota mena d'«artilugis» (làsers, tira-xines, etc.) i cap agent de la policia passejava pel passeig a aquella hora, quina casualitat!
El dissabte a la matinada, quatre joves van decidir fer una festa amb la música ben alta dins el cotxe que tenien aparcat just davant de casa meva. Vaig trucar a la Policia Local per demanar que passés una patrulla. De seguida em vaig adonar que no tenien cap intenció de fer-me cas ja que no em van preguntar ni on era el cotxe. Al cap de vint minuts vaig tornar a trucar i l'agent em va penjar el telèfon de mala manera dient que ja havia donat l'avís! Finalment i després de trenta minuts sentint la maleïda música, vaig decidir baixar jo mateixa a demanar als joves que paressin la música, amb el risc que suposa enfrontar-te a una colla de borratxos.
A Platja d'Aro durant els ­mesos de juliol i agost hem d'aguantar les conductes incíviques de persones que no saben beure i durant tota la nit ens desperten amb crits, música o tocs de clàxon. Però el que més m'indigna és la inactivitat de la Policia Local, als quals els van faltar cames per fer plegar una paradeta de polseres d'uns infants i, en canvi, no poden (ni volen) controlar els sorolls nocturns que genera el turisme de borratxera.


Pujar als Àngels però sense fer
el cafè
jaume prat i pons SALT
He llegit al Diari de Girona que els veïns de Madremanya van ser foragitats de la terrassa del bar/restaurant situat al santuari del Àngels; res de nou. Fa un mes vàrem pujar-hi a peu amb la meva muller, cosa que fem sovint, i quina va ser la sorpresa que, malgrat que a la terrassa hi havia un parell de taules amb ciclistes esmorzant i fent la cervesa, en entrar, com sempre havíem fet, a la barra del bar un «senyor» (que no parlava ni en català) ens va dir que el servei de bar estava tancat ja que havia d'arribar el senyor bisbe. Amb la meva muller ens vam resignar i vam sortir a reposar i admirar les vistes a la terrassa. Però no havia passat ni un minut que un grupet de ciclistes van arribar, van entrar al bar i van sortir amb ampolles d'aigua, cerveses i altres begudes. Emprenyats pel que acabàvem de veure vam anar a demanar explicacions al mateix «senyor», que ens va tornar a dir allò del servei de bar tancat per «culpa» del bisbe i que ell no havia servit a ningú (quin morro!). Amb molt males maneres ens va dir que ell servia a qui i quan volia i, amb les mateixes (o pitjors) males maneres, nosaltres el vam engegar convenientment a la «ema-e-erra-de-a». A partir d'ara continuarem pujant als Àngels, què coi!, però sense fer el cafè. Ah!, i el ciri ja el comprarem al supermercat, que són més barats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook