La meva àvia sempre em deia: «Quan parlis amb algú, mira'l als ulls». La majoria de frases pedagògiques que ens diuen quan som petits se'ns queden gravades per sempre, al principi de manera literal, però amb el pas dels hiverns es van omplint de significat i van desgranant-se amb aprenentatges cada cop més subtils i més profunds... això és el que m'ha passat amb aquest aprenentatge. Mirar als ulls no només és una acció de respecte vers el que t'està parlant, sinó que també és una acció plena de significat. Et reconec. Respecto la teva opinió, la comparteixi o no, valoro el temps que passo amb tu, et vull conèixer més, intueixo com et sents, em reconec en tu. Tot això és mirar als ulls a l'altre.
Està bé recordar-ho en els moments actuals, perquè tinc la sensació que s'està perdent el costum, ocupats com estem a mirar a tot arreu alhora i no a qui tenim davant.
Per això, quan tenim l'oportunitat de posar en paraules un projecte com el Nahual, m'ha vingut al cap aquesta frase. Perquè el que et permet aquesta iniciativa, que aquest any compleix dotze edicions, és mirar als ulls a algú de qui no havies sentit a parlar mai, i que viu en una realitat allunyada en distància, en cultura, en pensaments i en maneres de fer, de la teva realitat quotidiana.
Mirar als ulls d'una jove Nahual, d'ètnia indígena, provinent d'un país amb mancances molt greus en matèria de drets humans o equitat de gènere com és Guatemala, et permet conèixer la seva història i t'apropa a un món en què potser mai havies posat un bri de pensament.
Per als joves que passen aquí tres mesos, gràcies al Projecte Nahual, la vida professional i personal els canvia, i sempre per a millor. És el cas de l' Álvaro (Nahual 2008 i pioner en aquest projecte), activista cultural i lluitador aferrissat contra el narcotràfic al seu país, i que actualment dirigeix un centre comunitari a la seva ciutat; de la Lily (Nahual 2009) que va cocrear durant la seva estada un espai de trobada per a dones nouvingudes que encara funciona a les ribes del riu Ter; de la Jackie (Nahual 2010), bibliotecària innovadora que va deixar a Salt la seva empremta amb una iniciativa per a infants que continua any rere any; de la Brendy (Nahual 2011), mestra en àrea rural i que fa el possible perquè els infants atesos puguin esmorzar cada dia a la seva escola i encara es pregunta què es fa aquí amb tot el menjar que sobra a les nostres taules; de la Marleny (Nahual 2012), que va ser ambaixadora indígena del seu país i ara dirigeix una ONG al seu poble natal centrada en les dones víctimes d'un sistema heteropatriarcal violent i abusiu; de l' Anita o en Pedro, la Maricela (Nahuals 2013, 2014... ). Tots i cada un van deixar una petjada molt difícil d'esborrar.
Gràcies a la implicació dels professionals dels centres cívics i equipaments municipals, de la Coordinadora d'ONGs de Girona i Alt Maresme, de l'energia i esforç de totes les entitats que formem part d'aquest xarxa tan gran (i sovint invisible i menystinguda) d'ONGs i organitzacions socials que tenim a la nostra comarca, gràcies a tots ells, la ciutadania en general van conèixer companys i companyes que veuen en la cooperació internacional una sortida digna a la seva situació i a la de les seves comunitats, i que posen tot el seu cor i les seves ganes a canviar les regles del joc.
