12 de agost de 2019
12.08.2019

EL SENTIT DE LA SEXUALITAT

12.08.2019 | 06:00

A l'era digital els pares i els educadors ja no poden evitar l'accés dels infants i adolescents a la pornografia. Els governs han d'actuar i limitar al màxim la seva difusió, però és il·lús pensar que la solució ens la donarà el govern amb les seves normes restrictives, que, per cert, encara no han arribat al nostre país. La solució és educar els menors. Però com?
El pensament políticament correcte avui dominant no creu que la pornografia en si sigui un problema, sinó els seus excessos en contra de la dignitat dona, el fet que sigui accessible als infants o que aquests apareguin en els vídeos porno. Però el sol fet de gravar persones realitzant actes sexuals amb la finalitat que altres persones es puguin excitar veient el vídeo és ja de per si una degradació injustificable per part de tots els que hi participen. Sovint les persones que surten en els vídeos porno prenen drogues o alcohol per poder fer tot allò pel què se'ls paga, tal com assenyala Gabriele Kuby a La revolución sexual global (Ed. Didaskalos, 2017). Aquesta autora interpel·la els que consumeixen pornografia a ser conscients que estan utilitzant persones que tenen pare, mare, germans, i potser també fills. I recorda que la pornografia suposa la completa separació de la funció sexual de la persona, convertint la sexualitat en quelcom anònim.
El pensament políticament correcte avui sosté que el sexe és bàsicament una font de plaer. A les aules s'instrueix sobre «com practicar el sexe de forma segura», s'ensenyen als menors els ressorts biològics de la sexualitat i que l'únic que cal evitar són els abusos sexuals, les malalties i els embarassos no desitjats. Però no se'ls educa sobre el sentit que té la sexualitat per a la persona. Avui no està ben vist ensenyar que la vivència autèntica de la sexualitat és la forma peculiar d'expressió de l'amor conjugal, i que està oberta de forma natural a la procreació.
Però tot aquest pensament avui dominant trontolla per la base. Si la sexualitat es vincula al plaer i no a l'amor autèntic de parella, aleshores l'altre amb qui em relaciono sexualment fàcilment es converteix en un objecte que satisfà el meu desig, i que utilitzo amb tal finalitat. El pas següent pot ser abusar de l'altre per aconseguir el que jo busco. Per acabar fent, cada vegada més, allò que es veu en els vídeos, i de la manera que allà es fa.
Es posa el crit al cel cada vegada que es produeix un cas de violació o abús sexual, i es demana més càstig per als culpables. Però no és qüestionen les causes profundes del problema, perquè la seva autèntica solució contradiu el marc mental dominant. Però la realitat és mesella i demostra que quan l'instint sexual es desvincula del seu caràcter personal i d'expressió de l'autèntic amor de parella, pren la seva pròpia dinàmica en contra de la persona i fàcilment esdevé un tirà per aquesta. La pornografia per internet, amb tota la seva desmesura, és només una part del problema. La clau del problema és la pèrdua del sentit de la sexualitat, que és una dimensió essencial de la nostra personalitat.
Té a veure també amb el sentit de la felicitat, de si aquesta ens la dona la satisfacció momentània del desig mitjançant certes impressions sensibles i psicològiques, o el goig perdurable que suscita en nosaltres la nostra realització com a persones. En el nostre temps, moltes persones, joves i grans, creuen de forma il·lusa que en la relació amorosa tot ha de ser emoció i espontaneïtat. D'altra banda, molts joves d'avui no han pogut viure en un entorn familiar dominat per l'amor estable dels seus pares, i poden caure en la trampa d'esperar trobar un succedani de l'amor i la companyia en les relacions eròtiques.
El cardenal Carlo Maria Martini és autor d'aquestes lúcides reflexions en les quals subratlla la necessitat de l'educació per estimar i aprendre a donar-se: «El pas de l'adolescència a l'edat adulta no té lloc quan un es fa madur intel·lectualment, sinó quan ha après a desenvolupar un amor altruista i desinteressat, gratuït. Un noi i una noia es fan un home i una dona quan són capaços d'oblidar-se de si mateixos per al bé de l'altre i dels altres. Però aquest pas no es fa automàticament o per atzar; és la conseqüència d'una educació en l'amor, de la qual és un moment fonamental la capacitat de dominar els propis impulsos sexuals, els propis desigs. Aprendre a estimar no significa iniciar-se en les tècniques de l'acte sexual, i molt menys iniciar-se a la recerca del plaer separat de la comunió interpersonal i de l'obertura a la vida» (C.M. Martini, Elogi del cos, Ed. Claret, 2000).
La pornografia degrada la sexualitat i acaba matant l'amor. Educar els menors en el veritable sentit personal de la sexualitat, en la seva vinculació a l'amor autèntic de parella, és l'únic remei, l'única arma eficaç per protegir la seva llibertat i evitar que siguin víctimes d'aquest tsunami pornogràfic que ens envaeix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook