No hi ha quasi cap embolic a casa nostra durant l'època estival en què no hi participi algun turista que es paga el viatge amb el que estalvia comprant el tabac aquí a meitat de preu. No importa si aparquen en un gual, no paguen les zones blaves, van en contra direcció, es queixen a bars i restaurants, es barallen a les discoteques, toquetegen tota la roba de les botigues, roben als supermercats -el que sigui. Els turistes que ens trien únicament pels beneficis econòmics són uns impresentables que ens segueixen veient com a europeus «de segona». Per això, ha arribat el moment de preguntar-nos si realment val la pena continuar sofrint-los o si hem de posar fi al patiment. I la resposta lamentablement és que haurem de continuar sofrint sense fi, ja que ningú no té «collons» per parar-los els peus. «Sí, però si no fos per ells què faríem?» diran botiguers, hotelers i tots aquells per als quals el diner no fa olor. I els polítics estan encantats gastant només ínfimes quantitats dels pressupostos que administren per atraure aquest turisme «de proximitat», que en el fons és el mateix que dir «turisme dolent». Així, poden utilitzar la resta del diner «adjudicat» per garantir-se la reelecció, que és el que compta en realitat.
És clar que no tots els turistes «veïns» són iguals. Com a tot arreu, també tenim una clientela originària de països pròxims que realment passa les seves vacances entre nosaltres perquè el territori, el país, la gastronomia i la gent els encanta. Tinc -i tots tenim- la sort de conèixer-ne uns quants. Però, lamentablement, ara són l'excepció. L'altre dia, vaig presenciar una baralla entre l'humil propietari rosinc d'una menorquina i el «patró», foraster, d'una moderna llanxa bimotor -una d'aquelles amb tants centímetres (cúbics) que de fet només demostra les mancances del seu propietari. En tornar a port, el patró local es va trobar que li havien «fotut» el cable per recarregar les seves bateries. Ho va denunciar a les autoritats portuàries i, amb una eficàcia digne d'imitació, en un tres i no res havien revisat les imatges de les càmeres de seguretat per desvetllar la identitat del lladre. Preguntat, aquest va manifestar -tan «panxo»- que havia tingut problemes elèctrics i com que els del port no tenien cap cable per deixar-li, va «agafar» el del bot (dient que estava allà com «a disposició de tothom» quan en realitat estava perfectament endollat a la torre de subministraments i conduït sota els taulons del pantalà) per fer les proves que li calien. I no es va immutar per afirmar que després va deixar el cable allà mateix. Però no com l'havia trobat en primer lloc, sinó de qualsevol manera -cosa que va provocar el segon robatori del mateix cable en un mateix dia, ja que algun altre també devia pensar que era de propietat pública. I segur que també era un turista de proximitat!
