14 de agost de 2019
14.08.2019

Fins i tot el verd produeix gasos

14.08.2019 | 06:00

El canvi climàtic s'està convertint en un problema d'inesperat origen digestiu. O això suggereix, almenys, l'ONU.
El poble pecador consumeix massa carn, malgasta una quarta part dels aliments que es produeixen i, per si això fos poc, les vaques –tan entranyables– estan obrint amb els seus gasos tot un forat a la capa d'ozó. Són els seus tubs d'escapament, abans que els dels cotxes, els que en major mesura contribueixen que la Terra s'estigui produint un escalfament (excepte a Galícia i Rússia, que segueixen tan fresques).
Això de les vaques ja se sabia. Anys enrere, un informe de la FAO, branca agrícola i alimentària de Nacions Unides, havia culpat ja el bestiar de ser un dels causants de l'efecte hivernacle que no para de portar-nos onades de calor. Per bucòlic i enganyosament ecològic que sigui el seu aspecte, els caps de bestiar llancen a l'atmosfera molts més gasos que el vilipendiat parc automobilístic del planeta.
Va concloure en el seu dia la FAO que les emanacions dels seus fems i les estrepitoses ventositats que deixen escapar dels seus intestins fan d'aquests quadrúpedes uns agents contaminants de molta envergadura.
Ara s'amplia a l'agricultura el repertori de culpables de l'escalfament global. Un altre estudi de l'ONU, difós dies enrere, sosté que fins a un 37 per cent del total d'emissions nocives a l'atmosfera correspondrà molt aviat a l'activitat agroalimentària.
Crèiem que eren els mals fums de les fàbriques i dels cotxes els que ens estaven fent a miques l'equilibri del clima; però els experts han vingut a treure'ns de l'error. La majoria dels gasos que escalfen l'ambient procedeixen, en realitat, de l'agricultura i la producció de menjar; tasques que fins al moment es tenien per innòcues donat l'ambient idíl·lic i pastoral en què es ­desenvolupen.
Encara que això sembli una mala notícia per als vegetarians, no ho serà necessàriament. Els 107 científics que van il·luminar l'abans esmentat informe encoratgen més aviat la població perquè consumeixi aliments d'origen vegetal com llegums, fruites i verdures. I fins i tot acceptarien alguns dels que procedeixen del bestiar, sempre que la seva producció s'atengui a la paraula màgica «sostenible».
Temen, en qualsevol cas, els experts de l'ONU que els gasos emesos per l'agricultura vagin en augment a mesura que creix la població del món i també la renda de què disposem els terrícoles per comprar menjar.
La solució, si n'hi ha alguna a un problema tan complex, consistiria a menjar amb encert, de manera que es redueixi l'enorme quantitat d'aliments que van a parar a les escombraries cada any, xifrada pels científics entre un 25 i un 30 per cent del total.
Vist l'assumpte des d'un costat positiu, no queda sinó concloure que alguna cosa hem millorat. Fins no fa gaire, quan els xinesos amb prou feines menjaven, la preocupació més urgent era aconseguir que tothom tingués alguna cosa per posar-se a la boca.
Conjurada, en part, la històrica fam, ara inquieta més el malbaratament d'aliments que acabem llençant, circumstància que força un major consum d'aigua per l'agricultura i, de retruc, una superior emissió de gasos calorífers.
Al final, no quedarà més remei que posar-se a dieta i omplir la nevera el més just, si no volem que el sol acabi per socarrar-nos. Qui ho havia de dir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook