18 de agost de 2019
18.08.2019

DESCARTS

18.08.2019 | 06:00

Aquí ens veuen, jugant a la ruleta, potser a la ruleta russa: eleccions sí, eleccions no, ja veurem. Escoltes els analistes i cap no té ni idea del que sortirà, si parell o imparell, vermell o negre. La gent va acostant-se a la taula perquè crida l'atenció la gosadia dels jugadors anomenats Pedro i Pablo. Espanya sembla aquest estiu un casino en el qual ens juguem els vots i l'abstenció i la petita part del futur no escrita per Brussel·les. Cada tafaner es posiciona al costat del seu jugador favorit. Alguns canvien de bàndol segons si la sort afavoreix un o altre. Els assessors dels apostadors fan càlculs de possibilitats que canvien amb el pas de les hores. Hi ha un xerrameca d'enquestes, totes interessades, segons les quals en cas de noves eleccions augmentaria l'abstenció de l'esquerra. Però no tant, segons altres, per frenar l'ascens de Sánchez o atorgar la majoria a la dreta. Ja no parlem del PSOE, parlem de Sánchez, com quan una marca aconsegueix confondre's amb el producte. El mateix succeeix amb Unides Podem, PP, etcètera.
Aquí estem, morts de son, però no anirem al llit fins que tanquin el casino, sembla que a finals de setembre o així. Hi ha una Espanya que va a dormir tard i una altra que matina, de vegades és la mateixa. L'any passat, per aquestes dates, estàvem a punt de treure Franco de la Cruz de los Caídos. Va ser un altre desafiament de l'esquerra que va reunir molts insomnes també en la tafureria en què la vicepresidenta jugava a pòquer amb la família del dictador. Anàvem guanyant, això van dir, però la partida encara no ha acabat. No sap un a quina taula acudir, perquè en totes hi ha alguna aposta interessant. Perduda la racionalitat política i econòmica, no ens queda cap altra que confiar en la sort. Hem canviat els líders per tafurs.
El que cal és que sigui per bé, que diria la meva àvia. Davant meu, a la finestreta d'un establiment de Loteries i Apostes de l'Estat, un client pregunta pel pot de La Primitiva, però és de quinze milions i li sembla poc. Em pregunto el perquè d'aquest nom, La Primitiva, en un país tan avançat com el nostre.
     Em descarto de dos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit