19 de agost de 2019
19.08.2019
Diari de Girona

L'ESTAT ENS CASTIGA

19.08.2019 | 00:32
L'ESTAT ENS CASTIGA

Les dades de la Intervenció General de l'Estat ( IGAE) reco­pilades pel Departament d'Economia de la Generalitat, fetes públiques fa uns dies, destaquen una tercera part de les inversions que no s'han executat malgrat que estaven previstes en el pressupost. Uns 2.214 mi­lions d'euros que s'han deixat d'invertir. De forma endèmica, els pressupostos esdevenen un paper sense credibilitat perquè en el cas d'algunes comunitats autònomes, especialment les de l'arc mediterrani, no es compleixen mai. En d'altres, normalment les de la gran Castella poden arribar a executar-se per sobre de les previsions.
En el període 2015-2018, per exemple, l'Estat a Catalunya va executar el 65,9% del pressupostat mentre que a Madrid el percentatge va ser del 113,9%. Catalunya està per sota de la mitjana espanyola d'execució del període 2015-2018, que és del 75,3% de la inversió prevista. Catalunya ocupa la desena posició en percentatge d'execució: les primeres de la llista són Madrid, amb el 114% d'execució; Aragó, 102 %; Castella-la Manxa, 84%; Castella- Lleó, 77% i Andalusia, 77%.
Només l'any 2018, encapçalava Galícia amb el 116%, Madrid 101%, Castella 97%, Navarra 87%, Aragó 84%, mentre Catalu-nya amb el 58% passava a la 13a posició.
Pel que fa a la comparativa del període 2015-2018, l'evolució de les inversions a ministeris i organismes administratius va a Madrid des de les previsions del 1.369 M€ a 2.948, amb el 215 % d'increment; i a Catalunya, de 683 M€ a 878, amb un increment del 128%.
En inversió acumulada des del 2015 al 2018 per habitant, encapçala Castella-Lleó amb 1.600 €/habitant, Galícia 1.180, Aragó 1.030, Cantàbria 820. Catalunya amb 400 €/habitant se situa en 12a posició; i la mitjana espanyola és de 620€/habitant. O sigui que a la primera comunitat autònoma el que reben els seus habitants quasi triplica el que reben els de Catalunya.
Pel que fa a les inversions sobre el PIB acumulades des del 2015 al 2018, Castella-Lleó encapçala amb el 6,6% del seu PIB, Galícia 5%, Extremadura 4,5%, Castella-la Manxa 3,80%... Essent la mitjana espanyola del 2,40% del PIB. I Catalunya només l'1,3% del seu PIB passa a penúltima posició, la quinzena. L'escàndol està servit perquè un manual de bones pràctiques inversores diu que cal que aquesta sigui proporcional al PIB generat. En el cas espanyol és al revés: com més es contribueix al PIB general menys inversió es rep.
El 2018, per exemple, segons allò pressupostat, la comunitat amb volum d'inversió més gran havia de ser Andalusia (amb el 14,6% del total regionalit­zable), seguida de Catalunya (13,3%) i de Madrid (12,2%). Però analitzada l'execució de les inversions, Madrid va passar a ser la comunitat líder en inversions, ja que va aglutinar el 15,6% del total. Andalusia, la segona (15,2%), mentre que Catalunya passava a la quarta posició (10,4%). Aquest percentatge d'inversió sobre el total espanyol mostra encara més el grau de discriminació ja que aquest 10% dista molt del 19% del total del PIB que representa Catalunya i del seu pes en la població, que és del 16%.
Segons l'informe del Departament d'Economia, «a Madrid, el nivell d'execució per sobre del previst es localitza principalment als ministeris de Foment, Justícia, Interior i Agricultura».
Resumint, tan sols València, les comunitats insulars i les forals han tingut una inversió per càpita més baixa que la de Catalunya. Deixem clar, però, que les competències de l'Estat a les forals són residuals, i en tot cas el potent sistema fiscal del Concert basc i el Conveni navarrès faciliten una abundància de diner per fer inversions pròpies.
Aquest informe ha sortit poques setmanes després que la patronal Foment (ja era hora!) denunciés la manca d'inversió en infraestructures a Catalunya i el «risc de pèrdua de competitivitat».
Segons Foment del Treball, les obres licitades o bé estan aturades, avancen a ritme molt lent, o encara ni tan sols s'han començat a realitzar cinc anys després de la publicació de l'informe «Per un nou model de gestió d'infraestructures a Catalunya». Conclouen un balanç «altament decebedor, molt negatiu i una autèntica vergonya». La patronal catalana denuncia així els 27.970 milions d'euros de dèficit d'inversió en infraestructures que el territori català ha acumulat en els darrers 10 anys i, precisament per això, el seu president, Josep Sánchez Llibre, reclama un «pacte entre totes les administracions». Un pacte que es basi en una aportació de 10.000 milions d'euros entre el 2019 i el 2023 per poder fer efectiva la finalització d'aquestes obres estratègiques tant en l'àmbit econòmic com en el social per «recuperar la competitivitat de l'economia catalana i espanyola». De les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya el 2019, «només se n'han desencallat quatre i en quedarien 96 que continuen igual que el 2015, a les quals se n'hi han afegit 11 de noves».
El president de Foment va recordar que «algunes de les infraestructures més rellevants acumulen retards que fan perillar la competitivitat de l'economia catalana», com són el Corredor Mediterrani –accés ferroviari al port de Barcelona i de Tarragona i als diferents subtrams com el de Castellbisbal-Martorell–, Rodalies, la B-40 entre Abrera i Terrassa i l'ampliació de la línia 9 del metro, entre moltes altres coses.
O sigui, Espanya com a tal no ens roba, però el seu Estat ens castiga. I no mira a qui votem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook