Si em punxen no em trauen sang, després d'escoltar les paraules del ministre en funcions del Govern d'Espanya i secretari d'Organització del PSOE, desqualificant els qui denunciem la situació dels refugiats, tot qualificant-nos d'«abanderats de la humanitat». Al Sr. Ábalos, diputat per València, li molesten «els abanderats de la humanitat», en referència als qui defensem l'acollida de les persones que es troben als vaixells Open Arms i Ocean Viking. Quina diferència tan abismal entre l'actitud del PSOE fa un any, quan el Govern espanyol va coordinar (juntament amb el Govern del País Valencià) l'acollida dels refugiats de l'Aquarius i la indiferència amb què ara el Govern del Sr. Sánchez tracta les persones que es troben al mar buscant un port segur.
Per aquest motiu, la xarxa «Migrants amb Drets», integrada per les entitats cristianes, Càritas, Confer, Justícia i Pau i la Comissió Episcopal de Migracions, ha donat a conèixer un document de denúncia per «la manca d'iniciatives dels governs d'Espanya, Itàlia i Malta, perquè les persones rescatades a bord dels vaixells Open Arms i Ocean Viking, puguin ser rescatades i portades a un port segur».
El document de la xarxa «Migrants amb Drets», deplora que «el Ministeri de Foment del Govern d'Espanya hagi manifestat la seva crítica a la tasca de qui qualifica com a «abanderats humanitaris», quan som plenament conscients que gràcies a la tasca d'aquests «abanderats», milers d'immigrants i refugiats poden ser atesos, acompanyats i reconeguts en la seva dignitat i drets».
Tots els qui tenim una mínima sensibilitat pel drama d'aquestes persones abandonades al mar i que ens sentim, sí, Sr. Ábalos, «abanderats de la humanitat», sabem, com diu la xarxa «Migrants amb Drets», que acollir-les «és una qüestió d'humanitat». Perquè salvar vides, Sr. Ábalos, «és també un deure ètic de la UE i els seus Estats membres». Per això els polítics han de trobar «respostes eficaces i respectuoses amb els Drets Humans davant aquestes situacions». Perquè «la falta de resposta suposa un incompliment flagrant dels acords internacionals i una gravíssima responsabilitat, per omissió, davant les morts que es puguin arribar a produir en el present i en el futur».
La política del Sr. Pedro Sánchez amb els dos vaixells amb vides en perill, ens produeix «una profunda decepció», com diu el jesuïta José Ignacio González Faus. Perquè acollir aquestes persones que han fugit de la guerra i de la fam, és una «qüestió d'elemental humanitat i d'ètica».
¿Al Sr. Ábalos també li molestaven els «abanderats de la humanitat», quan en ple franquisme corríem davant dels grisos demanant «llibertat, amnistia i estatut d'autonomia»? ¿O no era això ser «abanderats de la humanitat» per un món més just i més lliure, com ho és ara acollir els éssers humans que estan en perill? O com ho van fer Luther King, Gandhi o Òscar Romero?
Com diu el P. González Faus, al Sr. Pedro Sánchez «no l'inquieta escoltar l'aplaudiment del Sr. Pablo Casado a la seva política?». El P. González Faus ens recorda que el Sr. Sánchez, durant el debat d'investidura, va dir que preferia «perdre a renunciar a les seves conviccions». Per això, amb la seva política amb els refugiats, el Sr. Sánchez «ens està dient ara que salvar les persones no forma part de les seves conviccions?». Per això el P. González Faus ( Religión Digital, 14 d'agost de 2019) s'adreça al president Pedro Sánchez així: «la seva política té de socialista el que té Trump de cristià o Casado d'independentista».
I amb tot, allò que ens diferencia als qui vivim a l'Estat espanyol dels refugiats que es troben a l'Open Arms i a l' Ocean Viking, és només haver nascut uns a una banda del Mediterrani i els altres a l'altra. Però tots, uns i altres, tenim la mateixa dignitat i els mateixos drets.
