El Sunday Times ha publicat un informe superconfidencial del Govern britànic que porta per nom Operació Yellowhammer (un tipus d'au) i que contempla els escenaris d'un Brexit sense acord el 31 d'octubre. El panorama descrit per l'informe en el seu grau d'«escenari intermedi» és ja de per si aterridor: manca d'aliments frescos i medicines, camions atrapats durant més de dos dies a Dover, embussos gegantins en els accessos a Londres, cues interminables per als turistes britànics que viatgen al continent, tancament de refineries de petroli, fallida de petites i mitjanes empreses, protestes violentes, reaparició d'una frontera dura a Irlanda, contraban, possibles atemptats terroristes, augment dels preus, problemes en la distribució del combustible, desaparició de la nit al dia de milers de llocs de treball...

De tots aquests danys -anomenats col·laterals- de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, el que ve sent un problema potencialment estructural i de conseqüències incalculables és el restabliment d'una frontera dura entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda.

Un cop llançada la bola al billar, té més números la reunificació de les dues Irlandes que la independència d'Escòcia (que ja van votar i es van inclinar pel no). La frontera dura (uns dins de la UE, els altres fora) provocarà el desastre econòmic a banda i banda i va atiar l'animositat entre la comunitat catòlica i la protestant.

Mary Lou MaDonald, la líder del Sinn Féin a l'Úlster, ve comentant que, en el supòsit d'un Brexit dur amb frontera física, «seria impensable que Londres no convoqués un referèndum sobre la reunificació de l'illa». Referèndum a què està obligat pels acords de pau «en el moment en què sembli probable, segons les enquestes, que una majoria de la província hi voti a favor».

Els socis de coalició parlamentària del primer ministre Boris Johnson són els ultraconservadors protestants del DUP. La majoria es reté a Westminster per un escó de diferència. I les deslleialtats a les files tories estan a punt d'esclatar.

L'informe del Govern britànic assenyala com a potencials perills d'una sortida sense acord que els punts fronterers entre l'Úlster i la República d'Irlanda puguin ser objecte d'atemptats terroristes i que reaparegui la violència sectària que els acords del Divendres Sant van aconseguir aplacar. En el curt termini, la violència pot reaparèixer però per al mitjà termini res està escrit.

Començarà una competició ferotge per fer notar en el dia a dia dels ciutadans d'Irlanda del Nord els beneficis de la Unió Europea. La nova Comissió Europea apostarà fort per Dublín, que prendrà aires de Berlín occidental en temps de la guerra freda (totes les facilitats i apostes beneficioses de la UE). En sentit contrari, els brexiters juguen fort per aconseguir un potent i beneficiós tractat comercial entre el Regne Unit i els Estats Units que s'escampi sobre el territori britànic els beneficis de la no-UE i la nova aliança amb la seva excolònia.

Però fins i tot en aquests temps tan virtuals, la geografia encara juga un important paper (com bé ens ha il·lustrat Robert D. Kaplan). I en assumptes de fronteres dures i relacions comercials, alguns protestants d'Irlanda del Nord poden inclinar-se pel pragmatisme, i més en un segle on les guerres basades en la identitat religiosa a Europa han quedat enrere fins i tot en l'últim territori que va veure vessar sang per aquest motiu com és Irlanda del Nord.

A llarg termini, el canvi constitucional i la reunificació es respiren en l'aire -va manifestar McDonald, la líder republicana. Fins i tot unionistes moderats liberals de classe mitjana comencen a preferir pertànyer a una Irlanda pròspera dins de la UE que a un Regne Unit esqueixat del continent.

Ningú es creu la suposada imparcialitat de Boris respecte a l'Úlster, ja que la supervivència de la seva fràgil majoria de govern depèn dels fanàtics del DUP. Un Brexit sense acord, es miri com es miri, significa el canvi dramàtic de circumstàncies que preveu la llei com a requisit per a un referèndum.

L'estratègia de Boris Johnson és pressionar a la República d'Irlanda, cap a la qual Londres segueix tenint una actitud colonial i veu com la baula més feble per la seva dependència econòmica de la Gran Bretanya. Però el lobby irlandès als EUA és poderosíssim i ja s'ha mobilitzat per torpedinar un acord comercial que posi en perill la pau.

«No tindria cap possibilitat de tirar endavant», ha dit la portaveu de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi. Temps al temps.

Els efectes col·laterals del Brexit seran una ona de llarg abast. Aquesta setmana hem vist una foto que retindran moltes retines durant molt temps: Boris Johnson posant un peu sobre la taula baixa del despatx del president francès Emmanuel Macron.

Aquest estil pinxo marcarà els 67 dies que falten perquè els britànics surtin a les bones o a les males de la Unió Europea. Cap accident és descartable entremig. Ni el trencament del peu o la cama de Boris (per anar bé a la britànica manera: dintre el Parlament).