n estiu més s'han multiplicat les veus, aquí i arreu, contra el fenomen del turisme i contra els seus efectes, ja sigui en forma de col·lapse, de sorolls, d'allotjaments, d'actituds, d'explotació laboral, o de seguretat, i realment resulta curiós veure com països o zones que viuen del turisme es passen el dia clamant contra aquesta activitat. Més o menys seria com si un botiguer és queixes de la clientela de la seva botiga. Algú podria pensar que el turisme està morint d'èxit i que alguna cosa s'ha trencat pel camí perquè un dels sectors econòmics més importants arreu del món sigui ara font de conflicte permanent.
Caldrien molts estudis per saber què ha passat, des del moment que hem perdut el respecte per a una activitat tan noble com la de l'oci o el lleure personal en determinats períodes anuals. Podríem dir que encara estem instal·lats en aquell concepte que turisme, per a la majoria de municipis i indrets, vol dir promoció i insistir que la gent vingui, quan avui els canals per accedir al fet turístic permeten a qualsevol persona, de qualsevol indret del món, exercir tot el procés d'accés i contractació de les seves vacances sense cap mena d'intermediaris.
Potser ha arribat el moment de canviar de cartes i passar de ser promotors a ser gestors d'un fet complex com és el turisme. Algú ha de saber marcar criteris, normes i accions per evitar que una ciutat de cinc-cents mil habitants arribi a quatre milions de visitants en dos mesos; algú ha de decidir si cal que macrocreuers de més de dos mil persones atraquin en ports d'illes on només n'hi viuen deu mil, algú ha de decidir què fer per evitar que físicament hi hagi pobles on s'hagi de tancar l'accés perquè ja no hi cap ningú més. I aquesta no és la feina d'un pobre regidor o regidora, calen veritables autoritats turístiques capaces de gestionar quelcom que se'ls n'està anant de les mans, professionals capaços i amb capacitat de poder decidir. El turisme ja no es redueix a pobles més o menys nets, amb una programació atractiva i amb molts fulletons per donar.
