01 de setembre de 2019
01.09.2019
Diari de Girona

Cartes

01.09.2019 | 06:00
Cartes

Convocatòries de vagues per desacreditar-nos
JOAN JANOHER I SADURNÍ vulpellac
Continuem dintre l'interès dels poders estatals, per desprestigiar l'evolució turística a Catalunya. No els interessa l'increment que tenim de viatgers provinents d'arreu del planeta, que planifiquen passar les seves vacances a terres catalanes. Aquesta condició preferent de la internacionalització molesta als unionistes i poders del país; per com nosaltres, amb l'emblema de poble capaç de voler assolir el que es proposi, i se'ns reconeix mundialment, pel nostre temperament lluitador, i com a defensors dels seus drets més fonamentals. Una visió prou contundent dintre la problemàtica, inqüestionable, del que volem ser. I ens volen ­barrar el progrés.
Aquest raonament és la clau dels despropòsits continuats de la manipulació dels mitjans de transport, amb consignes contràries al procés. Convoquen unes grans vagues, amb l'objectiu primordial de fer prevaldre que som un poble insurrecte amb esperit de desobediència a les seves imposicions. Un infundi totalment contradictori a les seves polítiques. Per això, en moments puntuals, provoquen la desestabilització catalana, quant a certàmens i també amb les temporades altes, turísticament parlant. Una situació provocativa que desenvolupen any rere any, en la qual la definició de tot es basa en el descrèdit per Catalunya, per refermar la nostra intolerància. Doctrina aquesta adreçada a les espanyes, com al món.


El desastre que s'apropa
Lola Arpa Vilallonga Peratallada
Ens trobem tots plegats navegant dins un mateix vaixell enmig d'un immens oceà. Les bodegues i la sala de màquines han començat a cremar. Malgrat el crit d'alerta dels maquinistes, la tripulació i els passatgers estan massa ocupats en els seus tràfecs i les seves nimietats. Els uns prenent copes al bar, altres a la sala de ball, els altres, relaxats, prenent la fresca a coberta. Ningú s'alarma, ningú reacciona. Mentrestant, el temps passa i l'incendi va en augment.
Durant aquest estiu tòrrid, no són pocs els països que estan lluitant contra les flames que devoren els seus boscos: crema el pulmó del planeta, la selva amazònica; també els boscos de Groenlàndia i Rússia. I mentrestant, fruit del desglaç dels pols, els icebergs van campant arreu dels mars. La desertització del planeta avança imparable. Què serà d'aquest vaixell perdut en alta mar? Què serà de tots els seus passatgers?


Els polítics ens irriten, per què serà?
Joan Boronat Lecha blanes
El Diari de Girona em va publicar una carta el 21.10.2018: «És l'economia, estúpids», on opinava que els partits catalans havien de votar a favor dels pressupostos del PSOE, però sense condicions, fent públic als quatre vents que no ens creiem les promeses dels socialistes (ni de cap partit estatal) d'invertir a Catalunya, per fer entendre els no independentistes el perquè de la nostra lluita. Sé que no és gens solidari criticar els nostres polítics, considerant que n'hi ha uns quants empresonats bestialment i injusta (sense oblidar els exiliats i els presos polítics Jordi Cuixart i Jordi Sànchez). Ens irritem perquè en fan una de freda i una de calenta. En el seu moment van donar suport a la moció de censura que va desbancar Rajoy i va donar el Govern a Sánchez: fantàstic; després, amb les estúpides i contínues picabaralles entre PDeCAT (o JxCat) i ERC per atreure votants, si uns diuen blanc, els altres negre, van decidir anar-hi en contra no donant-li suport perals pressupostos: error. Per això, tot i que, com sempre, les promeses de l'unionisme són paper mullat, és millor tenir un PSOE mentider que unes dretes franquistes, però és incoherent i ridícul tornar a anar en contra d'en Sánchez.
I ara, per acabar-nos d'irritar, picabaralles entre els partits i les associacions civils. Esperem que els que estan farts d'ERC i JxCat, quan toqui, votin algun altre partit favorable a la llibertat de Catalunya.
Que es concentri menys gent l'11 de setembre no vol dir que hi hagi menys independentistes, vol dir que hi ha més empre­nyats.


Ja n'hi ha prou, de xantatge
Jesús Domingo Martínez girona
No falla. Totes les vacances la mateixa cantarella o, millor dit, el mateix xantatge que acaba pagant el ciutadà mitjà, que veu com s'arruïnen els seus plans estiuencs per les reivindicacions d'un col·lectiu concret. No vull dir que no es tracti de reivindicacions legítimes, però haurien de tenir en compte el lamentable efecte que té no només en les companyies, sinó en el turisme, segrestar, encara que sigui només per uns dies o per unes hores, el transport aeri o ferroviari d'un país, de manera especial a la nostra comunitat, que viu de tan imprescindible sector.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook