02 de setembre de 2019
02.09.2019
Diari de Girona

Aquella Catalunya sense Lleida

02.09.2019 | 06:00
Aquella Catalunya sense Lleida

Alguns lectors i lectores que tenen la meva edat més o menys i que van començar a estudiar el Batxillerat a la primera meitat de la dècada dels anys seixanta probablement recordaran que a molts –com a mínim a 9 publicats entre els anys 1962 i 1964– llibres de Geografia de primer de Batxillerat aprovats pel ministeri espanyol d'Educació s'explicava i «ensenyava» que el territori de Lleida no formava part de Catalunya sinó d'una «regió natural» que anomenaven «Depresión del Ebro», en realitat Aragó. Hi havia una confusió, probablement intencionada, entre els conceptes de regió natural i regió geogràfica. D'una altra banda i, a més a més, el Consejo Económico Sindical del franquisme, que defensava obertament l'annexió de la província de Lleida a la regió aragonesa, també volia incorporar la de Logronyo.
Aquells defensors de la descomposició de Catalunya no només eren propagadors que aquesta perdés el territori de les terres de Ponent, val a dir de Lleida. També volien que la denominació de Catalunya canviés de nom i fos batejada com a «Región Nordeste de España».
Tot plegat era la culminació d'un projecte encaminat a diluir la realitat històrica catalana, així com també, d'una altra banda, la basca, perquè volien que Àlaba deixés de pertànyer al País Basc. Quin instint més vergonyosament en contra de les nacionalitats històriques!
Tornant als llibres de text, alguns estaven carregats d'errors greus, com ara incloure el Pirineu i la serralada Ibèrica com a part de la «Depresión». Per sort, hi va haver excepcions en alguns d'ells, com els que van signar autors com ara Vicens Vives, Sobrequés, entre d'altres pocs. Eren excepcions als intents de diluir la realitat catalana, perquè els llibres de text havien de seguir les normes dictades pel ministeri pel que feia a índex, continguts, extensió, imatges i fins i tot preus.
Una part de la premsa de casa nostra va reaccionar amb contundència, i el ministeri d'Educació i Ciència va haver d'intervenir uns anys més tard. Així, el 1967 va anunciar que faria una consulta al CSIC, la Reial Societat Geogràfica i els departaments de Geografia de les universitats que en tenien. Entre aquelles reaccions, vull destacar un article del catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona Lluís Solé Sabarís publicat a la no gens sospitosa de ser antifranquista revista Destino. Va ser molt útil, com també les opinions a favor de respectar la Catalunya real per part d'alguns catedràtics, com un de Madrid. Gràcies a ells, Catalunya va seguir sent Catalunya, sense perdre Lleida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook