No sé en quin llibre, Javier Marías assenyala que matar algú és, a més d'un crim, un robatori, perquè a aquella persona se li furten tots els moments de felicitat i alegria que tenia per davant, i que ja mai no coneixerà. Potser el més cruel de tot sigui aquest robatori. Quan el mort és un nen, el robatori és quasi absolut, perquè ho tenia tot per viure. La mort d'un nen equival a desvalisar totalment una vida. Ja mai no la disfrutarà.

La mort de la filla de Luis Enrique ens ha posat davant del mirall. Cinc mesos de malaltia. És preferible que la mort d'un fill sigui sobtada i imprevista o que es perllongui en el temps? És millor que l'ésser pel qual donaries la pròpia vida sense dubtar desaparegui de cop, sense haver-te'n pogut acomiadar ni amb un lleu petó? O és més desitjable que hi hagi temps per assumir-ho, encara que això suposi una llarga agonia i haver de suportar les mirades, les preguntes, les súpliques, perquè els nens no saben però intueixen.

-Papa, jo no em vull morir -diu, en la seguretat que tu, pobre de tu, desgraciat, ho podràs impedir.

I haver d'improvisar un somriure, el somriure més fals de la història, i tot seguit mentir-li: tu no et moriràs, d'aquí a poc estaràs a casa jugant. I empassa't les llàgrimes, que no noti que se't mengen per dins.

Fer-te a la idea de la desaparició de l'ésser estimat, a canvi de viure-la cada dia? Un llarg adeu o un no adeu? Difícil elecció, que afortunadament no s'ha de prendre. Ja arriba imposada.

Julio Ramon Ribeyro compara un nen malalt terminal amb un globus de festa desinflat. És una metàfora exactíssima, perquè poques coses hi ha més tristes que un globus desinflat, ja no li queda res per fer i ens recorda amb la seva presència l'alegria passada. Ara tot ha acabat, diu el globus desinflat, tothom ha marxat i, si és que algun dia tornes a ser feliç, que està per veure, serà ja una altra felicitat. Jo soc mort, jo ja no hi seré. Gots bruts, serpentines que pengen tristament i, en un racó, el globus desinflat, sense vida, arrugat. La festa ha acabat.

La mort d'un nen -diu, de nou, Ribeyro- és un malbaratament de la naturalesa, mentre que la d'un adult és el preu que es paga per un bé que es va disfrutar. Ve't aquí la diferència.