04 de setembre de 2019
04.09.2019
Diari de Girona

Contes setembrins

04.09.2019 | 00:33
Contes setembrins

«La nena del conte es delia per sentir volar papallones a la panxa. Ho havia escoltat d'una noia enamorada i quan li preguntà què significava, li respongué: 'quan s'estima molt un noi sents com volen papallones a la panxa'.

Així doncs, la nena de paper volia experimentar aquesta sensació tan dolça i plaent i ho va demanar al seu narrador, però aquest necessitava un nen real perquè ella ho pogués viure intensament.

Com que tot això passa dins d'un conte i ella és un ens de ficció, li asseguro que si trobo un xic de carn i ossos, que s'ofereixi a enamorar-se'n, li proposaré que entri en el conte.

El nen i la nena ja del tot enamorats, l'un a la vora de l'altre, senten a les panxes un agradable i suau voleteig de papallones i ell em diu que s'hi troba molt bé perquè es viu millor dins de la literatura que no en la realitat. És completament feliç i no vol sortir, així doncs el deixo al costat de la seva estimada.»

2. «– Voldria tornar enamorar-me perquè fa molts anys que en el cor no hi batega l'amor, erm i tan eixut que temo que ja no hi reverdeixi més.

– Jo també, amiga meva, fa molt temps que estic dejú d'aquest sentiment, ple d'emocions i passions, i m'agradaria recuperar-lo, no fos cas que, per manca de pràctica, el cor s'eixarreís i ja no hi brotés cap flor.

– Orfes d'amor, de gaudir dels seus fruits sucosos i plaents. Desitges que ens enamorem? Ho sabrem fer bé? Jo cada dos anys ho he intentat sense èxit. I tu, què tal?

– Jo també cada dos anys ho he provat i ni ella ni jo aconseguírem enamorar-nos.

– Durant aquest llarg sexenni hem anat a cursets, hem llegit manuals i ara volem que neixin els lliris i ragin les fonts de l'amor.

– Cert. Ho vols provar de nou? Perquè de l'última vegada que maldàrem per enamorar-nos ja han passat dos anys. Estem preparats ara? Jo en tinc moltes ganes i estic a punt.

– Sí, ho vull. Doncs ja està fet; aquest cop sí que ens enamorarem de debò.»

3. «Com que dius que m'estimes tant, aquesta nit et deixaré entrar en el meu somni.

L'endemà el nen quan la va veure li donà les gràcies perquè havia tingut un fàcil accés al seu somni i s'ho havia passat molt bé.

– Però què dius? Jo t'esperava adormida amb el somni obert per a tu i no has vingut; ves a saber en el somni de quina nena t'has ficat. Poca-solta!».

4. «El nen filòsof va elaborar una treballada declaració d'amor per oferir-la a la nena que estima.

– He preparat una declaració. Escolta'm, si us plau– li va dir a la seva millor amiga.

– Si te l'has preparat l'atendré amb molt de gust. T'escolto, a veure si en saps.

– El ser és, i no pot ser que no sigui, i el que no és, també, cal que no sigui, així doncs el ser és, i el no ser, no és. El ser és u, etern, inamovible. Ser i pensar són una i la mateixa cosa i jo penso que t'estimo, així, doncs t'estimo i el meu amor és com el ser, u, etern, inamovible.

– Mira nen, quan en sàpigues més, de declarar-te m'avises, jo ara me'n vaig a saltar corda.

El nen filòsof no se sentí decebut, ni rebutjat, simplement cregué que havia de declarar-se amb idees actuals i no amb el pensament d'un filòsof del segle V aC.»

5- «–És veritat que m'estimes de debò i que ho faries tot per mi? –va preguntar la noia al seu company.

– Sí, gairebé tot.

– Què estaries disposat a fer per agradar-me? Retallaries el tros del paisatge que més m'agrada i l'emmarcaries per penjar-lo a la meva habitació? Em portaries a l'indret on neixen i creixen tots els colors?

– Sí. I tant que sí.

– Faries baixar un núvol i l'obriries amb les mans perquè m'estirés en el seu llit de cotó fluix i em desplaçaria pel cel com un ocell?

– Sí, també.

– Per fer-me contenta aconseguiries fer nevar neu del color de les llimones o blau cel? Si veiés els camps nevats de diferents colors estaria molt cofoia. Ho faràs?

– No hi tindria cap problema. Ho faria.

– Potser fins i tot series capaç de fer un cercle quadrat per demostrar que m'estimes.

– No. Impossibles metafísics, no.

– Començo a dubtar que m'estimis molt. Ja no sé què pensar».

6. «– Et vaig dir que m'il·lusionava enamorar-me, perquè no ho havia fet mai i no sabia com es feia. Me'n vas ensenyar explicant el que es necessitava. Ho he fet com em vas dir i ara, després d'haver-me enamorat i no ser correspost, em vull desenamorar.

– Això és més difícil; enamorar pot ser fàcil, però desenamorar-se és encara més costós i exigeix un llarg temps de tristeses, també, de penediments –li va raonar l'amiga.

– Si em vas instruir a fer una cosa i me la vas posar a dins, ara me l'has de treure perquè em fa mal.

– L'enamorament és un foc encès flamejant, que ho arrasa tot; no es pot sufocar, no es pot tallar amb apaga-focs, però puc desviar-lo i dirigir-lo cap a una altra noia. En tens alguna al cap que t'agradi?

– Dues o tres.

– Doncs quan t'ho hagis pensat bé i hagis decidit quina de la tres més t'agrada i et convé, ja t'hauràs curat i podràs enamorar-te d'ella.

– Què fem amb el meu enamorament d'ara?

– Es desinflarà i brotarà un nou enamorament. Si no et va bé, passa'm a veure.

– D'acord.»

8. «Mentre arrancava els pètals de les flors dels testos de la terrassa, el vailet mirant a la nena li preguntava: 'm'estimes o no m'estimes?'

– Com vols que t'estimi, tros d'ase, si em fas malbé les flors?»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit