Arran de tradicions, justificades o no, com les del Correbous de Vidreres, hem vist com els i les anomenades animalistes es llepen els dits veient com a l'horitzó tenen un nou objectiu, que és el de carregar-se aquesta activitat i qualsevol altra activitat que es faci amb animals. Una cosa són les protestes contra la violència i els maltractaments a qualsevol animal i l'altra molt diferent és envair una granja de conills per exigir el seu alliberament o ocupar un escorxador per evitar el procés necessari de'squarterament d'aquella peça destinada al consum, com també ha passat molt recentment.
Aquesta setmana es feien virals les imatges d'una turista britànica escridassant un pobre pagès mexicà que tenia una parada de venda de gallines al mercat del seu poble. La dona pretenia l'alliberament immediat de totes elles. Suposo que deu ser de la mateixa tipologia que presenten queixa pel remugar de les vaques o pel terrible so dels seus esquellots. Tard o d'hora la Seguretat Social haurà d'incloure com a malaltia alguns comportaments socials que, portats a l'extrem, assoleixen el ridícul i serveixen únicament per alimentar els somriures a les xarxes socials.
Una cosa és creure i pensar el que es vulgui, i individualment actuar amb conseqüència amb aquell pensament, i l'altra és tocar permanentment els nassos a la resta de persones que ni som vegans, ni ens molesten les granges, ni el so dels animals, ni els fems, ni veiem cap atemptat en un bon filet de vedella.
El problema rau en quan el pic pic d'aquesta gent acaba afectant la resta, perquè sempre trobaran un polític poruc que els dona la raó per evitar perdre presumptes vots i que va limitant, amb les seves decisions, les llibertats dels ciutadans que no creuen que la granja de conills, ni la de pollastres, ni la de vedells, ni l'escorxador siguin la fi de l'humanitat. I així, mentre uns ho pateixen, els altres es van inflant i fent cada vegada més ximpleries. Aquell pobre pagès mexicà a hores d'ara encara no deu entendre res.
