Abans de posar-se a cantar, Alaska va recordar als figuerencs que haurien d'estar orgullosos de tenir un tresor com l'Acústica, ple de concerts gratuïts al mig de la ciutat. No li faltava raó. I podia haver afegit: «amb actuacions de tanta qualitat com Fangoria, la Dharma, La Pegatina, etcètera».
Al llarg de la seva història, que consti en acta, el festival no havia patit mai una concentració de persones per centímetre quadrat com la que va envoltar el xou de Fangoria: a partir de mitja Rambla, ja no el podies veure en condicions; des dels carrers laterals, impossible.
La Rambla és com és; d'acord... Però, si les pròximes edicions es preveuen igual de multitudinàries, es podria estudiar l'ús de pantalles gegants per poder seguir el que passa a dalt de l'escenari.
Xavi Pascual ha xifrat l'assistència en més de 100.000 persones. Sigui certa o aproximada, aquesta afluència contrasta, i molt, amb la dels primers anys, quan, encara que sembli impossible, et podies trobar amb una figura tan cabdal com Jaume Sisa actuant al davant de quatre gats.
Arribar fins aquí, no ha estat gens fàcil. La tossuderia de l'Acústica s'ha convertit en un triomf (i també ho seria amb la meitat, o amb un terç, del públic censat per Pascual).
Per això, quan l'Ajuntament en renegociï el conveni, cal que hi aposti sense vacil·lacions. I que trobi fórmules conjuntes per oferir, les setmanes prèvies, un degoteig d'exposicions, presentacions de llibres, discos, pel·lícules o el que calgui. L'impacte cultural del festival ha de poder transcendir els quatre dies de glòria.
