La dificultat per arribar a un pacte de govern a Espanya, però també en àmbit local després de les eleccions municipals i autonòmiques, ha demostrat que moltes qüestions sobre les quals advertia Tony Judt sobre les esquerres eren certes. La globalització hauria d'haver tingut com a resultat que els partits més progressistes se centressin a oferir una solució als grans problemes de la humanitat. No obstant això, no ha estat així. Les dinàmiques internes de les formacions o la dispersió del vot en projectes que apel·len a qüestions justes però centrades en un únic objectiu -l'ecologia o la protecció animal, per exemple- han tingut com a resultat la dispersió del vot i l'afebliment de les esquerres fent més forta a la dreta. En oblidar que l'objectiu principal de les esquerres hauria de ser crear un projecte universal de justícia per sobre d'altres qüestions. Hem permès a més que les diferències identitàries s'hagin tornat més importants que les diferències de classe. Una cosa que s'ha fet palesa en el conflicte polític a Catalunya però també al Brexit i en l'ascens de partits i moviments xenòfobs als principals països europeus. Espanya es troba a hores d'ara davant d'una cruïlla que marcarà el nostre futur. Després d'anys de retallades que han deteriorat de manera alarmant la vida dels sectors més vulnerables de la població, tenim la possibilitat de comptar amb un govern que permeti continuar i aprofundir en les polítiques impulsades el darrer any pel govern de Pedro Sánchez. Polítiques que han permès començar a revertir les retallades i l'austeritat imposades pel Partit Popular per castigar els que menys tenien. Renunciar a tenir un govern significa posar en risc el futur de milions de persones i obrir també la porta al fet que l'extrema dreta condicioni un futur govern d'Espanya, si es repeteixen les eleccions, com ha passat a Andalusia, a Madrid i en altres territoris on comencen a posar-se en qüestió drets aconseguits després de dècades de lluita. A Algo va mal, el seu testament polític, Judt feia una defensa d'allò que és públic, que només és possible gràcies a l'esforç col·lectiu i que està al servei de tota la ciutadania: La sanitat, l'educació, el transport públic, les pensions. Qüestions que permeten lluitar contra la desigualtat, que totes les persones tinguin una vida digna més enllà dels seus ingressos. No saber defensar això amb la fermesa suficient, ens recordava, és el que permet que l'estil de vida egoista s'imposi. Són aquestes qüestions les que haurien d'estar en el centre del debat per fer possible un nou govern a Espanya. Necessitem un executiu que inverteixi en polítiques que lluitin contra la precarietat laboral, contra la pobresa infantil que afecta un de cada quatre infants, la falta d'accés a l'habitatge públic, la violència de gènere. És urgent revertir les retallades en educació i en sanitat, invertir en dependència, en un ingrés mínim vital que combati la desigualtat i la pobresa que afecta els sectors més vulnerables de la població. Necessitem també una fiscalitat més justa i un govern que defensi amb fermesa les conquestes que les dretes estan posant en qüestió pel que fa a les dones, els immigrants o els col·lectius LGTBI. No podem deixar que el discurs de l'odi s'imposi i això només ho aconseguirem si donem resposta als grans problemes de la nostra societat. És això el que ha d'estar sobre la taula.
