08 de setembre de 2019
08.09.2019
Diari de Girona

fa por

08.09.2019 | 06:00
fa por

Els nens i les nenes fan turisme fosc a través de les seves tauletes o telèfons mòbils. No viatgen a Txernòbil, com els adults morbosos, però Déu sap a quins paisatges morals s'enfronten mentre els seus dits recorren innocentment les tecles d'aquests dispositius. Jo he caigut, sense voler-ho, en pàgines horribles perquè fins i tot en les zones més respectables de la Xarxa hi ha escletxes per les quals et pots estimbar si no poses el peu on has de posar-lo. Els nens s'engreixen mentre realitzen aquestes excursions per la realitat digital. Es fan obesos; cada dia apareix alguna estadística sobre això. Els nens obesos acabaran guanyant la batalla als prims, dels quals no trigaran a riure's a l'escola. Justícia poètica, després de tants anys d'assetjar el grassonet.
No passa res. Mai passa res. Les preocupacions d'avui són les rialles de demà. Em trobo a la casa d'una família coneguda, on han tret l'àlbum de fotos analògic per mostrar-me una escena del passat. Mentre la busquem, revisitem la història del grup, que és per al que serveixen els àlbums.
-Jo era grassa –diu l'amfitriona– i després, ja veus, em va canviar el metabolisme.
El canvi del metabolisme és com el canvi climàtic: ho altera tot. He vist fotos de l'Àrtic amb ossos polars prims. Un os polar prim és un sense sentit, com una vaca sense mamelles o un cetaci anèmic. El cas és que aquesta dona, que era la grassa de la seva classe, té ara un tipus envejable. L'àlbum de fotos analògic hauria de declarar-se patrimoni de la Humanitat. Té cos, té entranyes, produeix revisar-lo una bar­reja de fascinació i rebuig. És com fer turisme fosc, que consisteix a visitar els llocs on hi ha hagut grans catàstrofes o s'han comès crims espantosos (totes les famílies guarden un cadàver a l'armari).
En tornar a casa, poso la ràdio de la cuina mentre em preparo un te. Parlen dels nens obesos com d'una soca bacteriana que es reprodueix a velocitats de vertigen. Vet aquí un exèrcit de futurs diabètics per als quals les cames seran mers vestigis d'un passat en el qual encara es caminava. Fa por sentir-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook