Joan Antoni Solans i Huguet (Barcelona 1941 - Calella de Palafrugell 2019), conegut i reconegut arquitecte urbanista, director general d'Urbanisme de la Generalitat entre els anys 1980 i 1997, va morir la setmana passada, víctima d'un estúpid accident, quan a les portes de l'hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell descarregava el seu equipatge. Lamento sincerament la seva mort amb la mateixa mesura que lamento la de qualsevol persona anònima.
Solans era, sens dubte, un gran arquitecte urbanista. D'ell es deia que portava tots els pobles de Catalunya en el cap, molt especialment els que estaven immersos en problemes urbanístics, que en l'època que ell va exercir el càrrec eren la majoria. En la seva tasca com a poderosíssim cap de l'urbanisme de Catalunya va dedicar-se en cos i ànima a seguir les directrius que li senyalava el «clan Pujol» amb l' Artur Mas, aleshores conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, com a mitjancer, sense importar-li gaire si les resolucions sobre qualificacions de terrenys eren molt, poc o gens ajustades a dret.
Fent ús i abús del poder que, a través del conseller Mas, li va atorgar el president Pujol, Solans va actuar sempre sense contemplacions, sense importar-li arruïnar famílies senceres catalanes proposant al conseller que dictés resolucions en alguns caos clarament perjudicials per a alguns i que enriquien injustament determinats promotors immobiliaris sospitosos de pertànyer al club del 3%.
Resolucions que foren corregides pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de forma reiterada i ratificades pel Tribunal Suprem (TS).
Un exemple d'aquest tipus d'actuacions queda reflectit de manera clara i extensa a l'exemplar del Diari de Girona del dia 6 d'agost del 2000, a la portada del qual es pot llegir en grans caràcters «quan era titular d'Obres Públiques, Artur Mas va modificar el Pla General de Calonge sense tenir potestat per fer-ho». No cal ni dir que el pare del decret va ser Solans, encara que qui el va signar va ser Mas. Aquesta magallada del tàndem Mas-Solans, junt amb altres de similars, ha costat a l'Ajuntament de Calonge centenars de milers d'euros per indemnitzar persones físiques i jurídiques perjudicades. Diners que han sortit de l'erari municipal i que, com sempre, hem acabat pagant santantoniencs i calongins via d'impostos.
Ara Solans ens ha deixat, la qual cosa tots lamentem, però les conseqüències dels seus errors urbanístics les haurem de patir per sempre més moltes generacions. Després del seu traspàs, com és habitual en aquests casos encara que no és just ni normal, no li han faltat els ditirambes de manual per part dels seus companys de partit, col·legues i amics, però quan una persona mor, no basta a dir veritats sobre ella, cal dir totes les veritats.
Confiem que Déu amb la seva misericòrdia infinita li hagi guardat un raconet al seu costat.
