Temps era temps quan a l'inici d'un nou curs acadèmic, d'una feina o d'algun tipus d'activitat grupal, hom estava obligat a acceptar ser víctima d'alguna broma més o menys pesada ideada pels veterans del llogaret. Estic parlant de la clàssica «novatada», una activitat que si bé anys enrere podíem entendre com una broma divertida i enginyosa, una mena d'art social pensat per trencar el gel de manera amable amb el passerell de torn acabat d'arribar, ha degenerat directament en voler trenca-los la cara. I sense passar per caixa. Almenys això és el que se'n pot extreure del vídeo que s'ha viralitzat aquesta setmana -quina ratxa que portem amb documents conductuals que corren últimament per les xarxes socials després del correbous de Vidreres i els galls violadors de gallines, eh?- sobre la bufetada que un jove li ha propinat a una noia en una residència d'estudiants de Madrid. La novatada en qüestió, que per les imatges del succés hem de suposar que devia consistir a executar el cop acompanyat d'un munt de nata al palmell, excusa per empastifar-li el rostre a la víctima, va acabar convertint-se en un bell i inigualable exemple plàstic i sonor de com s'ha d'executar una bona hòstia professional. És que no recordo una factura tan bella, nítida i plàstica pels autèntics experts en la matèria Bud Spencer i Terence Hill en tota la seva filmografia, escoltin.
El pitjor de tot aquest esperpent televisat en diferit, però, no és la bufetada, que déu-n'hi-do, sinó els danys col·laterals. M'explico. Per un costat, la vida de la víctima quedarà estigmatitzada per sempre més com a carn de «meme». De fet, el millor en aquests casos és desaparèixer durant un temps, i fins i tot canviar-se de nom, amics i domicili. Tot i que ben revisades les imatges igual no fa ni falta, la veritat, perquè amb una mica de sort la noia potser ja no recorda ni qui és. A saber. D'altra banda, és més que preocupant la falta de vergonya amb la qual els joves s'aventuren a gravar-se i a penjar les coses per internet. S'ha de ser una mica babau per enregistrar un acte com aquest i, amb la que està caient últimament per qualsevol cosa o susceptibilitat, tenir la inconsciència de compartir-ho a les xarxes socials com si res. Si aquests són els mateixos que han d'agafar les regnes del país en un futur més o menys immediat, anem llestos. La universitat ha expulsat tots els estudiants implicats fins a nou avís. Massa tolerància i poca seriositat amb el tema, em sembla a mi. Com deia, fa temps que les «novatades» s'han convertit en una mena de bullying més o menys acceptat per convencions sociològiques que a sobre coaccionen amb la marginalitat, en una activitat sectària que dista molt de la celebració idealitzada, simpàtica, inclusiva i celebrada per tothom que un dia va poder arribar a ser. Perquè es comença per aquí i s'acaben normalitzant els comiats de solter. O pitjor encara: els casaments. I per aquí sí que no.
