El proper divendres, dia 20, se celebrarà la Nit de Poetes, que des dels seus inicis és viscuda i celebrada per un bon nombre de participants. Els primers anys en el marc incomparable de les escales de Sant Martí, i en els darrers temps en l'acollidor Pati de les Magnòlies, de l'edifici de la Generalitat. A les escales de Sant Martí l'espai destinat al públic ja resultava insuficient per la quantitat d'espectadors que any rere any anava augmentant. I en cas de pluja, que es va donar en una ocasió, el local més proper era la desamortitzada església de Sant Domènec. El Pati de les Magnòlies té més capacitat i si la meteorologia no hi acompanya, allí mateix l'auditori Josep Irla està disposat per a la substitució.

Ja és tradicional que en cada edició es dediqui un homenatge a un personatge relacionat amb Girona i amb la poesia. I aquest any la personalitat escollida ha estat l'Agustina Rexach i Olivar. L'Agustina va néixer a Girona i durant la seva llarga vida es va sentir sempre identificada amb la seva ciutat. Va ser la primera d'una fillada de cinc germanes. Rebuda i acollida amb una especial satisfacció per uns pares que havien vist frustrats dos fruits del seu amor. La seva vida, que es va truncar quan li faltava poc per ser centenària, va ser plena d'activitat i de poesia. Va ser una persona molt estimada i que va prodigar el seu amor i la seva amistat. Les seves obres literàries, tant si són en vers com en prosa, estan sempre amarades de poesia. El seu tracte personal era d'una afabilitat profunda i sincera. Es pot dir d'ella que es mostrava sempre amb el cor obert. En les seves publicacions s'hi descobreix la seva personalitat. No va escriure les seves memòries; però és com si ho hagués fet, ja que en tota la seva obra s'hi posa al descobert el seu pensament, la seva formació, la seva ideologia, la seva personalitat, la seva relació personal, la prodigalitat del seu amor i de la seva generositat. També descriu l'àmbit en el qual es desenvolupà la seva intensa activitat. La seva Girona, el seu barri del Mercadal, les terres de la Garrotxa, on passà temporades i on vivien familiars seus, la Platja d'Aro on tingué la caseta d'estiueig, els seus viatges a Mallorca, a París, a Berlín...

Nasqué l'any 1910 en la casa que ara porta el número 9 del carrer de Santa Clara. Casa que deu anys més tard va ser comprada per la Caixa de Pensions, remodelada per l'arquitecte Rafel Masó, i on La Caixa va traslladar la seva oficina 002, instal·lada inicialment a la Rambla Verdaguer. Aquell carrer, des de la plaça del Gra fins la del Molí, portava el nom de Sant Francesc, els anys trenta es canvià el nom pel de Pau Casals, l'any 1939 tornà a ser Sant Francesc, fins que s'integrà en el de Santa Clara. El pare de l'Agustina era el titular d'un magatzem de queviures i ultramarins, on es venia al detall i al major. Podem recordar els envasos d'arengades estintolats a la paret, a banda i banda de la porta de la botiga. I un accés al despatx per una porta de reduïdes dimensions, però d'un cert luxe. L'Agustina tenia un record dels veïns d'aquella casa. La família Sobrequés, amb el seu fill Santiago, germà de llet de l'Agustina. La família Tharrats. El senyor Cristòfol Grober, titular de la ben coneguda fàbrica. Al davant hi funcionava la fàbrica de ciment del senyor Pérez Xifra, i l'establiment d'un conegut parracaire. També, en una casa, els darreres de la qual donaven a l'Onyar, hi vivien els Riuró. En Francesc Riuró nasqué el mateix any que l'Agustina i quan compliren l'edat de noranta anys se'ls dedicà conjuntament una vetllada d'homenatge.

En una de les seves obres explica els seus estudis primaris al col·legi de les Dominiques del carrer del Nord i al de les religioses del Cor de Maria. I els estudis del Magisteri a l'Escola Normal, que tenia la seva entrada, per a les noies a la Gran Via, i per als nois al carrer d'Anselm Clavé. Té un record per a la portera i molt especialment per a la funcionària administrativa que sovint l'acollia en el seu despatx i escoltava les seves confidències juvenils.

L'Agustina prodigà el seu amor envers tothom. Ja de molt jove tingué diversos pretendents. A tots els estimava; però com a bons amics. Però tenia molt clar que hi ha un amor molt especial que es concreta en una determinada persona que ella el va descobrir en un xicot que treballava en el despatx de casa seva i era home de confiança del pare de l'Agustina. La relació es formalitzà i amb una gran il·lusió es preparà el pis i tot el que constitueix la base de formar un nou nucli familiar. La seva nova llar va ser en una casa de la plaça del Gra, ben a prop de la casa paterna. En el mateix edifici hi vivia la família Diaz Plaja, en Guillermo i l'Aurora eren d'una edat semblant a l'Agustina. I a la casa del davant, sobre la fleca Bellsolà hi vivien els Vicens Vives. En Jaume Vicens era nat l'any 1910. La relació de l'Agustina amb aquells veïns que després foren personatges destacats en el món de la Història i de la Literatura, fou molt intensa i cordial.

Aquell feliç matrimoni al cap de pocs anys es veié truncat per la prematura mort del marit, després d'una cruel malaltia. Mort el marit i morts també els pares de l'Agustina, aquesta s'hagué de posar al capdavant del negoci familiar i deixar el seu pis per retornar al dels seus orígens.

Afortunadament disposà sempre de personal ben preparat i de tota confiança, en mans del qual pogué deixar bona part de la dedicació que requeria la gerència d'un tan important negoci. I així pogué dedicar-se a treballs que s'avenien més a la seva manera de ser i a les seves aptituds. I durant uns anys es dedicà a confeccionar barrets de senyora, en una època en què el barret femení era encara molt de moda. I aquella feina, que en realitat era un art, li donà moltes satisfaccions. I li creà un cúmul de relacions en l'àmbit de la Girona del seu temps. I també sempre va trobar uns moments per dedicar-se a escriure, activitat que s'intensificà en anar sumant anys. Deixant en les seves publicacions el testimoni de la seva personalitat i de la seva vida que fins al darrer moment va ser plena d'il·lusions.

Des de la celebració de la primera edició de la Nit de poetes, i mentre el seu estat físic li permeté, l'Agustina sempre s'hi feu present. Enguany també hi serà, però d'una altra manera. Com a protagonista. S'hi reviurà el record d'una gironina que va conrear i va viure la poesia.