15 de setembre de 2019
15.09.2019
Diari de Girona

La caverna d'Internet

15.09.2019 | 00:21
La caverna d'Internet

Ara que ja fa uns anys que hi som atrapats, potser comencem a adonar-nos amb més claredat que internet i les xarxes socials són –com gairebé tot a la vida– una arma de doble tall. El que vull dir és que expliciten les paradoxes, que fan paleses les contradiccions amb una immediatesa i una contundència que sovint no trobem en altres àmbits comunicatius o culturals. Potser l'exemple més evident d'això que dic és que utilitzem les xarxes socials per criticar, analitzar o menystenir aquestes mateixes xarxes socials. Aquest article, sense anar més lluny, es publicarà en paper però també en l'edició digital del diari i, per tant, podrà llavors escampar-se per diferents vies d'internet. Umberto Eco va afirmar a La Stampa que les xarxes socials representaven «la invasió dels idiotes», perquè donaven veu a gent que abans només deia aquests disbarats asseguda a la barra d'un bar després d'un got de vi. El mateix Eco reconeixia, però, que internet ha servit per revelar informació i denunciar injustícies, sobretot a països on la manipulació mediàtica o la censura són més vigoroses.
Segurament el gran problema d'internet i les xarxes socials és que acaben esdevenint una mena de miratge, de manera que confonem l'aparença amb la realitat, la veritat amb la pseudoveritat o amb mentides emmascarades. Són una mica com la caverna de Plató, en la qual els presoners estan convençuts que les ombres són reals (i això els fa encara més presoners). Per una banda tenim accés a un cabal extraordinari d'informació, però això no ens assegura la qualitat i fiabilitat d'aquesta informació, perquè sovint en desconeixem la font o no sabem si aquesta font és prou solvent o fins a quin punt ha estat manipulada. A més, molta d'aquesta informació és d'una banalitat esfereïdora, d'una superficialitat abismal; sovint es tracta només d'escandalitzar, de sorprendre, de cridar l'atenció sense aportar realment cap argument sòlid, cap coneixement o cap element de reflexió. Hi domina, per tant, el cinisme més pur, la futilitat o la carrincloneria més tòpica. La majoria dels debats que es generen a les xarxes són pura cridòria (recorden el bar que esmentava Eco), rebombori buit, i no admeten doncs els matisos ni subtileses que precisament els podrien enriquir. Però hi ha un aspecte que potser passa més ­desapercebut: les xarxes han fet creure a un munt de gent que tenen molts «amics», que són populars i admirats, que el món gira al seu voltant... És una mena de soledat entre la multitud, tan devastadora com inconscient.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook