15 de setembre de 2019
15.09.2019
Diari de Girona

No sé si m'explico

15.09.2019 | 00:19
No sé si m'explico

Segons l'advocat de Rodrigo Rato, Bankia va caure per un «accident fortuït». Recordo, com si fos avui, la primera vegada que vaig escoltar aquesta paraula, «fortuït». La va deixar anar un professor meu de Religió a propòsit de la resurrecció de Llàtzer.
– No va ser un fet fortuït –va assegurar.
Ningú, en aquella classe de nens de set o vuit anys, coneixia el significat del terme, però tots vàrem callar, ja que l'habitual era no comprendre. Després, quan el vaig buscar al diccionari, em vaig adonar que també el professor ho ignorava. Com que la resurrecció de Llàtzer no havia estat un succés inesperat? Però, home, home, ningú havia reviscut fins llavors i ningú ha tornat a fer-ho, si exceptuem el mateix Jesús, que era Déu al mateix temps que home. De manera que la resurrecció de Llàtzer, digués el que digués aquell professor atordit, va ser un fet fortuït, imprevist, casual, si vostès volen, eventual, sobtat, no sé. Un succés rar, en suma, d'aquí l'admiració que va produir en els testimonis de l'època.
La qüestió és que la paraula «fortuït» va niar en un dels solcs del meu cervell. Estava desitjant fer-la servir per semblar més gran, però no trobava el context. Un dia, en el sopar, el meu pare va trobar un pèl a la sopa, cosa que el va enfurismar fins al paroxisme (paroxisme: un altre terme que m'encanta emprar). A fi de calmar-lo, vaig dir:
– No t'enfadis, pare, es tracta d'un fet fortuït.
– Tu ets idiota o què? –va respondre ell–. Si no fos fortuït, menjaríem sopa de pèls cada dia.
Tenia raó. Vaig advertir que es tractava d'una paraula bella, encara que difícil d'encaixar en les converses de la vida diària. La vaig introduir, doncs, al principi d'una redacció escolar sobre la primavera que començava així: «La floració no és, en aquesta època, un fet fortuït». El professor, tractant-me amb el mateix menyspreu que el meu pare, va dir per què dimonis destacava un fet normal. Em pregunto ara si el desastre de Bankia, estant Rodrigo Rato al capdavant, era també lògic que passés. En aquest cas, s'equivoca la defensa: no va ser un accident fortuït. M'explico o no m'explico?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook