L episodi del bou a Vidreres, amb diverses víctimes ferides, i els cinc morts al País Valencià també pels bous, haurien de fer replantejar aquesta «tradició» que té 33 anys de vida a Vidreres.

Fa uns anys, va ser un despropòsit descomunal la proposta de la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, quan el 3 d'octubre de 2013 aprovà una iniciativa per protegir les corrides i on defensava la tauromàquia com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La proposta inicial del Congrés (per més surrealista que sembli) era declarar els bous Bé d'Interès Cultural, per evitar així la prohibició de les corrides a Catalunya. Però al final, esperpènticament, van apostar per presentar els bous com a candidats a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i promoure'ls a les escoles!

Tot això venia de la Iniciativa Legislativa Popular, que amb més de mig milió de firmes recollides (entre elles la del Sr. Rajoy) pretenia revertir la decisió del Parlament de Catalunya, que suprimia els bous pel fet de ser un espectacle cruent i que ens hauria de repugnar.

Cal dir que l'Església ha estat contrària als espectacles de mort i de vanitat humana, com es pot comprovar en la butlla, De salutis gregis Dominici, promulgada l'1 de novembre de 1567 pel papa Pius V i que diu: «Atès que aquests espectacles taurins no tenen res a vore amb la pietat i la caritat cristiana, i volent abolir aquests espectacles cruents i vergonyosos, no d'homes sinó del dimoni, els prohibim terminantment, sota pena d'excomunió als que permetin la celebració d'aquests espectacles en què es corren bous i altres feres en els llocs on es duguin a terme».

La butlla diu també que «si algú morís allà, no se li ha de donar sepultura eclesiàstica». I encara, prohibia «sota pena d'excomunió que els clergues que hagin rebut ordes sagrades prenguin part en aquests espectacles». El papa Pius V prohibia les corregudes de bous, «encara que siguin, com erròniament es pensa, en honor dels sants o d'alguna solemnitat o festivitat e l'Església, les quals s'han de celebrar amb lloances divines, alegria espiritual, obres piadoses i no amb aquesta classe de diversions».

Anys més tard, el 1920, el cardenal Gasparri, secretari d'Estat del Vaticà, deia: «L'Església continua condemnant en veu alta, com ho va fer Sa Santedat Pius V, aquests sagnants espectacles».

També el papa Joan Pau II afirmava: «L'home, sortit de les mans de Déu, ha de ser solidari amb els altres éssers vivents». Fins i tot Hemingway, molt aficionat als bous, deia: «Des del punt de vista cristià, les corregudes de bous són moralment indefensables, ja que en elles hi ha sempre crueltat i mort».

Però ha estat el papa Francesc, en la seva encíclica, «Lloat sigueu», qui ha denunciat amb valentia la tortura dels animals, quan al número 130 d'aquest text, diu: «És contrari a la dignitat humana fer sofrir inútilment animals i sacrificar sense necessitat llurs vides».

Evidentment que no estic demanant que siguin excomunicats els qui van ser membres de la Comissió de Cultura del Congrés que van aprovar la protecció de les corrides, ni tampoc els toreros! Però defensar les corrides com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat va ser una broma de molt mal gust! I un gran ridícul.

Les corrides o els bous al carrer mai no podran ser cultura, com sí que ho són el Misteri d'Elx, la catedral de Burgos, la Llotja de València, el monestir de Poblet, el Palmeral d'Elx, la Sagrada Família de Barcelona o l'Alhambra de Granada.

I és que una cosa és la cultura i una altra la tortura! A més del perill que comporten els bous, com s'ha vist per l'episodi viscut a Vidreres.