17 de setembre de 2019
17.09.2019

Cartes

17.09.2019 | 00:09

Habitatges accessibles
Antoni Castillo Arquitecte Tècnic. palamós
Recurrentment, escoltem molts polítics municipals anomenats «d'esquerres i/o progres» afirmar que treballen per aconseguir viles o pobles «per a les persones», prometent la supressió de barreres arquitectòniques i millores d'accessibilitat en els edificis o habitatges.
En determinats municipis es destinen subvencions públiques a iniciatives privades per tal d'aconseguir aquestes millores. Fet que palesa coherència entre allò que es pregona i el que es fa.
En el cas de Palamós, malauradament, no tenim cap subvenció per a aquells immobles que decideixen instal·lar un ascensor per millorar l'accessibilitat. Però el que és pitjor és que aquests treballs estan «penalitzats» amb el pagament de la llicència d'obres, igual que si vols instal·lar, per exemple, un jacuzzi.
La llicència en qüestió sobrepassa els mil euros, quelcom no apte per a totes les butxaques i més si pensem en la gent gran. Essent com soc ben pensat, m'imagino que el manteniment d'aquesta càrrega econòmica per la llicència d'instal·lació d'ascensors, deu tractar-se d'un simple oblit –de fa anys– i que es corregirà ben aviat per tal de mostrar la coherència entre el que diuen i el que fan. Voldria no pecar d'ingenu.


«Minestra» d'opinions
Màrius Viella la bisbal d'empordà
Si la justícia no és justa, és una injustícia; i una injustícia també és jutjar per pensar diferent, i per actuar segons els resultats electorals, com és el cas del procés a Catalunya; a cap país democràtic i civilitzat es pot tolerar que la injustícia imperi sobre la justícia, i que els justiciers no hagin de respondre davant la justícia, raó per la qual fem cap a la injustícia per manca d'una justícia justa.
Tenim en el judici de la vergonya el que podria ser el reflex de la dita dels «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat que encara penja, si el penjat es despenjara cap dels jutges fetge menjarà»; en aquest jutjat real, de jutges n'hi ha set, (que es vegin) però hi ha set rapinyaires més, que són pitjors que els jutges, a part dels que hi ha pel carrer que atien i burxen sense cobrar, però amb el convenciment que s'ha d'esmicolar Catalu­nya, i anorrear els catalans, (pobrets ignorants), perquè saben que Espanya sense la Catalunya activa no funcionarà mai, però no saben que si ens esmicolen encara funcionarà menys.
Estic fins els co... nassos, que  des de la transició descafeïnada que va donar pas a una feble i borda democràcia amb connotacions franquistes, d'es­coltar en els debats electorals, i en els pactes de govern, sempre les mateixes ofertes i els mateixos retrets; tant és que el futur govern sigui de color blanc, vermell groc o blau, que n'hi ha hagut de tots els colors.
Que ningú es pensi que soc un nostàlgic de les majories, ans al contrari, vull que hi hagi debats i pactes, però crec que els protagonistes actuals no estan al nivell que es requereix per ocupar una cadira al Congrés dels Diputats, o al Parlament de Catalunya; negociar com governar un país, no es pot fer amb qui està disposat a eliminar la pobresa eliminant els pobres, o posar ordre al carrer emprant la força pesada, tampoc com si de comprar una vaca amb xurmer o sense.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit