19 de setembre de 2019
19.09.2019
Diari de Girona

La crida

19.09.2019 | 00:13
La crida

Es innegable que en els darrers anys la muntanya ha exercit un efecte crida que abasta totes les condicions, races i classes socials i a aquells a qui ens agrada comencem a notar una certa saturació. Avui, resulta immensament difícil anar a qualsevol indret de més de cinc-cents metres d'alçada sense trobar-hi ningú, i com passa a la costa, hi ha paratges que presenten símptomes molt similars als estius del litoral, amb cues, congestions i allaus de persones que es llencen a pujar per corriols empedrats ben bé com si estiguessin al passeig marítim de Blanes, Lloret, Roses o Sant Antoni. I no ho dic metafòricament, també, van equipats com si en comptes de pujar a dos mil metres d'alçada estiguessin arran de mar.

Posem, per exemple, els camins que porten a Núria i a qualsevol dels seus cims. Hi ha dies que no estaria de més posar expenedors de tiquets per aconseguir torn, però també hi ha dies en els quals caldria canviar tota la retolació informativa i començar a posar normes de conducta, d'equipament o de preparació i posar sancions per a aquells que les incompleixin. Ningú discuteix que anar a la muntanya és saludable però potser que comencem a discutir com s'hi va i si cal començar a posar límits i condicions per evitar majors impactes ambientals i, sobretot, ensurts.

És cert, tenim la sort d'estar envoltats de paratges idíl·lics als quals tothom ha de tenir el dret d'accedir-hi però, oi que per navegar has de tenir un carnet o per pescar cal una llicència, encara que sigui amb canya i a la platja? A la muntanya no s'hauria de poder anar de qualsevol manera ni tampoc concedir-li una capacitat il·limitada d'absorció. I si no, ara que tothom té al cap els objectius del mil·lenni i el compromís amb el canvi climàtic, recordem aquella dita que diu que els boscos precedeixen a les civilitzacions, però els deserts les segueixen.

Potser la culpa la va tenir Jacint Verdaguer, que sense saber-ho fa ver l'efecte crida escrivint allò de «Ribes, i tu, pastora del Pirene, que en lo Freser vens a mirar ta cara, no vols que vegen ta hermosura encara?».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook