No hi ha temps per a la saviesa, d'aquí l'abolició progressiva de les Humanitats.
- Corre, corre, que fem tard a enlloc!
Aquesta és la frase que a un li sembla escoltar a tot arreu. En l'educació de zero a tres anys, amb sort, s'estimula breument la creativitat. Potser els homes i les dones de demà recordin, com si hagués estat un somni, aquells dies remots en els quals modelaven figuretes de plastilina com els nens de totes les èpoques jugaven amb el fang.
Acaben de dir per la tele que cal estudiar matemàtiques o matèries afins que ajudin a la computació. Aquí, asseguren, és on està havent-hi més demanda de treballadors (als quals prejubilaran -afegim nosaltres- als cinquanta anys). Tota la vida corrent per trobar feina i als dos dies de trobar-ne la destrobem.
- Dedica't a llegir ara que tens temps.
- No me'n van ensenyar.
En efecte, aquesta és una altra de les assignatures que no figuren en el currículum escolar: la de la lectura. La de la lectura comprensiva, volem dir. Ningú surt avui al món sabent interpretar les grans obres de la literatura de tots els temps. Qui diu les grans obres de la literatura diu les grans obres de la pintura o de la música. Ni tan sols les grans obres del cinema, tot i viure, com vivim, envoltats de plataformes televisives que te n'ofereix a tota hora. Hitchcock, sense anar més lluny, ja no és digerible per les víctimes dels actuals plans d'estudi. No se'l sap llegir com no se sap llegir Dostoievski o Tolstoi. No diguem Dant o Petrarca.
- Corre, corre, que fem tard a enlloc!
Aquest sembla el lloc al qual ens dirigim: Enlloc. I els que són empesos cap a ell per una riuada d'ignorància es diuen Ningú. A base de dir-se Ningú, per cert, va aconseguir enganyar Odisseu a Cíclope, però qui se'n recorda d'això, qui ho recordarà d'aquí a quinze o vint anys, quan els últims vestigis de les Humanitats s'hagin extingit completament. Hauríem d'haver deixat un buit per a la saviesa en aquesta cursa insensata cap a la computació. Cinc per cinc, vint-i-cinc.
