Escric aquestes ratlles al final de la reunió del grup El País de Demà que ens hem trobat al Monestir de Poblet per culminar una fase de quasi un any de treball i reflexió sobre el moment polític i social actual a Catalunya. Res és tàctic, cap tuit n'ha sortit, no hem anat al ritme de la informació de la crònica política d'avui que és efímera i trepidant. Hem fet una reflexió de fons, hem coincidit en la necessitat de superar el carrer sense sortida en el qual s'ha situat la política catalana. Un gran exercici de reflexió compartida que ara es traslladarà a partits, sindicats i patronals. També una reflexió en profunditat sobre les polítiques per tornar a posar nervi i bon govern a les nostres institucions. Per sortir de la gran confusió, per dir les coses pel seu nom. Poc més hi tinc a afegir, de moment. Perquè les reflexions de llarg abast quallin, s'han de deixar reposar.
Dos mesos són l'eternitat
Abans entre la convocatòria d'eleccions i el dia electoral els partits bàsicament aspiraven a no cometre errors perquè el vot ja estava molt decidit i només restaven els errors. Ara dos mesos són una eternitat, el vot es decideix en la recta final i és sensible a la desinformació que intoxica les campanyes i les xarxes socials en general. Dilluns es dissoldran les Corts Generals i es convocaran eleccions després d'una legislatura de quatre mesos i un dia. Les enquestes riuen al partit socialista, les que es publiquen avui mateix. Però l'element mobilitzador ja no serà frenar el tripartit de dretes sinó donar una majoria sòlida per governar. En tres setmanes, o menys, tindrem notícia de la sentència del procés i aquest fet arriba en ple procés de readaptació dels partits independentistes cap a un major realisme. Lògicament algún partit es radicalitzarà i recollirà el vot de la ira i de qui no creu que convé una rectificació. Quin serà el partit de la ira? En l'àmbit espanyol el bipartidisme es reforçarà, amb una pujada d'escons de PSOE i PP. La nova política va arribar el desembre del 2015 per renovar-ho tot i ha demostrat la seva incapacitat per fer polítiques de profit. Tan Ciutadans com Unides Podem avui podrien seure en el Consell de Ministres. S'han entrebancat en les seves pròpies inseguretats i amateurisme. Avui es publiquen enquestes, que valen diners. Em sembla que és diner llançat perquè dos mesos són una eternitat en aquests temps de algunes estratègies polítiques sotmeten la societat al flagell de l'estrès com a tècnica per mantenir la iniciativa política i electoral.
El canvi en el treball
Els robots han arribat per quedar-se en moltes de les nostres feines. Simplement es crearan nous treballs i en desapareixeran d'altres. Els algoritmes són presents a les nostres vides molt més del que ens podem pensar. Avui diaris nord-americans ja publiquen articles redactats per màquines a partir de la informació introduïda per una nota d'agència o unes dades escuetes sense pretensió de redacció literària. Com en la primera revolució industrial, també tenim els nostre iconoclastes que s'oposen a les màquines. Internet reduirà la nostra privacitat de manera molt difícil d'evitar. S'ha de legislar per protegir la privacitat, així ho ha fet la Unió Europea recentment, però també és sorprenent veure com els més joves cedeixen la seva privacitat amb una facilitat de la qual algún dia se'n poden penedir. L'educació dels pares cap als fills, avui dia, també consisteix a alertar-los de la gran quantitat de vida privada que aboquen a la xarxa. Potser algún dia se'n penediran.
Les bombolles d'informació
La cobertura de notícies internacionals ha decrescut radicalment. Encara que Internet és una xarxa mundial, s'utilitza sobretot per transmetre informació local. I les notícies que arriben d'altres països son bàsicament negatives. A Estats Units, només l'onze per cent de les notícies s'ocupen dels afers exteriors i es redueixen bàsicament a Afganistan, Iraq i Iran, res més. A França i Alemanya el percentatge és encara menor. El volum de cobertura de notícies internacionals ha disminuït del 27 per cent el 1987 a l'11 per cent el 2019. I les xarxes socials no són tan globals. Només el 4 per cent de les amistats de Facebook estan fora de les fronteres dels Estats. Quanta més interacció es té amb l'exterior menys es percep com una amenaça. I hi ha una forta correlació entre no saber res dels altres països i tenir-los por. Els països que estan profundament connectats amb els corrents d'informació internacionals són menys propensos a veure les seves cultures amb superioritat nacional. Definitivament a Catalunya seria bo que es discutís i es tingués més coneixement de les notícies internacionals.
En els tres mesos previs a la victòria electoral de Donald Trump van tenir més difussió les vint notícies falses més compartides sobre la campanya electoral que les verdaderes. El Papa no donava suport a Trump ni Hillary Clinton havia venut armes a l'ISIS. Però va comptar poc la veritat, va prevaldre la mentida. És el món de ficció en el qual ens hem endinsat. Tampoc les nostres vacances a les illes gregues van ser tan perfectes com diuen els filtres d'Instagram, el plat preferit no va quedar tan perfecte ni la criatura és sempre tan bonica. Les criatures també ploren, vomiten i es desvetllen per les nits. El que es comparteix en l'aparador global és esbiaixat i local.
A Espanya les tres notícies més llegides el 2016 en les xarxes socials eren falses. A Internet arrasen les mentides, també les nostres. I que siguin certes o falses les notícies que es comparteixen és secundari per a molta gent en comparació amb el que realment importa: que ens donin la raó. Així doncs, l'era més global de la comunicació ens està fent, paradoxalment, més tribals i aïllacionistes. I més manipulables.
Vivim en bombolles informatives amb la il·lusió de globalitat, perquè podem rodejar-nos de persones repartides per tot el planeta amb idees afins a les nostres. I com que a les xarxes no busquem notícies sinó que ens donin la raó, la veritat és la gran damnificada. Aquesta zona de confort virtual crea votants vulnerables i desinformats.
