En quatre anys, quatre votacions. Això ja comença a cansar i la incompetència de la classe política l'hauran de pagar els electors. De moment, les enquestes reflecteixen que l'abstenció creixerà a l'entorn de 10 punts i que dos sectors són clau en aquest sentit. Per un costat els més joves que veuen com la participació no serveix per a gran cosa i la gent que es posiciona en el centre polític.

Aquest proppassat cap de setmana El País i La Vanguardia ja han ofert als seus lectors les primeres enquestes de cara al mes de novembre. És un pèl aviat, encara, però les tendències són coincidents en els dos mitjans de comunicació.

La tornada cap al bipartidisme sembla clara. El PSOE i el PP augmenten el seu nombre d'escons de manera considerable, tot consolidant allò que fa un parell d'anys semblava que en poc temps desapareixeria amb l'arribada de nous partits com Unides Podem i Ciutadans.

Els d' Albert Rivera s'ensorren. Poden perdre una vintena d'escons i el seu paper serà testimonial. Els taronges van tocar sostre guanyant unes eleccions a Catalunya i sumant 57 escons a les corts espanyoles. Però no han sabut administrar aquests grans resultats electorals. A Catalunya la desbandada dels seus líders ha estat letal per als seus interessos. Els més coneguts abandonaren el Parlament a Catalunya per anar-se'n a Madrid i el seu pas per la Ciutadella no ha servit de res. Foren incapaços de presentar una proposta engrescadora com a primera força i no s'atreviren a formular una moció de censura, malgrat les continues provocacions del president Torra i els seus quatre fanàtics que l'envolten.

I a Madrid, res de res. Rivera es va pensar que seria capaç de ser el cap de l'oposició, tot superant el PP en aquest sentit. I això avui per avui és impossible. Els populars tenen una presència territorial molt important, mentre Ciutadans a les darreres municipals hagué de conformar-se amb un ridícul 8% de vot. Ciutadans va abandonar la socialdemocràcia per aferrar-se a un liberalisme entregat a la dreta espanyola. Per una colla de càrrecs de segon ordre van resuscitar un PP que, malgrat perdre electoralment, pogué conservar feus tradicionals com Andalusia, Madrid o Múrcia. Per quatre engrunes ben aviat Rivera i els seus s'oblidaren que havien arribat per regenerar la classe política, obrir finestres i aixecar estores. Tot plegat fou un discurs buit de contingut i totalment entregat a una dreta que no va tenir escrúpols per pactar amb una formació com Vox.

Quant a Unides Podem, el seu panorama no és massa afalagador. Errejón sembla decidit a presentar-se i vol ser el complement de Pedro Sánchez al costat de Teresa Rodríguez d'Endavant Andalusia i les Marees gallegues. Si aquesta estratègia es consolida, Pablo Iglesias restarà amb un reduït grup de diputats. De poder marcar les polítiques progressistes del Govern espanyol passarà a un paper irrellevant des d'un punt de vista parlamentari. Serà bo veure què faran els Comuns quan vegin la desbandada de candidats cap a les formacions d'Errejón i Rodríguez.

Amb aquest panorama, el PSOE pot assolir entre 10 i 15 escons més i el PP augmentar considerablement la modesta xifra dels actuals 66 escons. Pablo Casado pot fregar el centenar de diputats. En cas de complir-se aquests pronòstics, seria l'inici de la tornada cap al bipartidisme. El PP es podria reformular des de l'oposició, mentre el PSOE amb l'ajut d'Errejón podria formar govern sense massa dificultats. El PNB remaria en el mateix sentit, mentre ERC i JxCat ja no serien necessaris per tal d'articular una majoria socialista.

Els propers dies seran intensos. La sentència del procés influirà en la campanya i de ben segur el PP i Ciutadans demanaran l'aplicació de l'article 155 si a Catalunya hi ha manifestacions i aldarulls als carrers. El PSOE es veurà obligat a administrar una situació complicada i haurà de vetllar per tots els mitjans perquè la pressió existent no l'afecti a les urnes.