Continua la cantarella independentista de «votar és democràcia» per exigir un referèndum d'autodeterminació que avali la separació de Catalunya de la resta d'Espanya. S'oblida deliberadament que aquesta votació cabdal no respecta la legalitat vigent ni tampoc compta amb un ampli consens social. En una democràcia parlamentària són les propostes dels diferents partits polítics que volen aconseguir els vots dels electors per tal de conformar una majoria de govern.

Cal recordar aquestes qüestions per posar en solfa els intel·lectuals de dretes i d'esquerres que s'esquincen les vestidures davant la convocatòria electoral del 10-N.

Els seus retrets es dirigeixen especialment al PSOE i a Unides Podem per la seva incapacitat d'arribar a acords d'investidura i de legislatura.

No obstant, el sac dels cops és Pedro Sánchez, acusat d'obrir la capsa de Pandora i tirar un munt de mals horribles sobre els ciutadans. Per aquesta actitud irresponsable se'l declara culpable del fracàs de les negociacions.

Aquest és el relat repetit a les tertúlies, amb més o menys acritud. De fet, és una coartada que serveix per corejar la consigna de tots contra el PSOE.

Ara bé, per copsar el que ha passat s'ha d'aprofundir una mica més. No es pot obviar que hi ha dirigents d'Unides Podem que són hereus del Partit Comunista d'Espanya (PCE), nascut d'una escissió del PSOE el 14 de novembre de 1921 per discrepàncies sobre l'estratègia en la conquista del poder. Aquelles posicions contraposades han perdurat adoptant diferents formulacions: estalinisme, eurocomunisme i tesis de les dues riberes de Julio Anguita amb PP i PSOE a un costat, i Esquerra Unida (IU) a l'altre.

Afegim que Unides Podem es va apropiar del crit dels indignats del 15-M que clamaven «PSOE i PP la mateixa merda és» i que en el lema del «poble contra la casta» inclou el PSOE. Tot fa feix per negar quatre vegades el suport a un govern socialista.

Per la seva part, el PSOE és el paradigma del «reformisme i progressisme» que ha traït els seus principis en abraçar el socioliberalisme que qüestiona l'estat del benestar i s'ha plegat a l'austeritat imposada pel neoliberalisme de la troica.

Si Unides Podem es proclama la «verdadera esquerra» que aspira a ser un contrapoder al PSOE, hi ha poques esperances d'unitat d'acció. La pulsió destructiva del passat marca el present i el futur.

Per tant, vista la confrontació entre els dos partits d'esquerra i el bloqueig dels partits de dretes, demanar el vot no és un mal menor, sinó un exercici de participació ciutadana.

Els gurus mediàtics i polítics, que posen en dubte la qualitat democràtica perquè se celebren eleccions cada quatre anys, haurien d'estar satisfets.

A votar s'ha dit!