En una de les primeres entrevistes a la nova alcaldessa de la ciutat, la redactora li pregunta sobre si la capital de l'Alt Empordà és la capital de les drogues. Com s'arriba al fet que una pregunta d'aquesta mena es formuli amb l'aparent normalitat que implica, de fets delictius, o d'un dia a dia on aquest tema esdevé quotidià, o una part més de les vivències de la ciutat?

Figueres experimenta una davallada econòmica allargada en els darrers anys, un debilitament econòmic de negocis i de comerç. Que no s'ha combatut positivament, o amb mesures adients. Hi ha la component del transport, avui un client francès pot comprar a grans superfícies de la Jonquera, i en àmbit turístic, anar més ràpid i més sovint cap a l'interior de casa nostra, que no pas fa 20 anys. Hi ha el pol d'atractiu tan important que és Girona en àmbit turístic, i el seu hinterland econòmic, molt actiu, amb centenars d'empreses que, afortunadament, donen molta vida a casa nostra, i tots ens en beneficiem. Aquesta pèrdua de pes econòmic de la ciutat, abans tan botiguera i de comerç, s'ha donat en altres poblacions, com la Bisbal, Olot... De ser els caps de partit judicial i del comerç, amb l'epicentre del mercat setmanal, punt d'atracció de pagesos i compradors de la comarca. A passar a ser una ciutat que cerca la seva identitat, el seu discurs turístic, com la figura d'un Dalí, amb la seva casa natal, on els figuerencs tenen tantes esperances.

L'augment de població, que tants alcaldes de ciutats, però sobretot dels pobles petits, necessiten i somien, no és necessàriament positiu. Vegin la caiguda de renda per càpita a la ciutat a mesura que aquesta augmenta de població. Amb un col·lectiu d'immigrants amb uns recursos escassos, mentre famílies, sobretot en edat de jubilació i amb recursos, es traslladen a poblacions dels voltants amb àrees residencials, o, simplement, cerquen la tranquil·litat dels pobles. I el preu del lloger, com a paradoxa, a l'alça, en un còctel difícil de pair. En una època on els delictes són globals, amb bandes que venen de l'exterior, delinqueixen i marxen, amb plantacions il·legals en alguns dels nostres camps, que són secrets mal amagats, les polítiques de seguretat han de ser globals, zonals. Fer la guerra pel teu compte et condueix a una dolorosa derrota. La batalla de Figueres és la de les ciutats mitjanes del país per trobar un lloc en un món en canvi, que ens ha agafat a tots amb el pas canviat.