04 de octubre de 2019
04.10.2019
Diari de Girona

Cartes

04.10.2019 | 00:42
Cartes

S'ha de votar i s'ha de parlar
Màrius Viella La Bisbal d'Empordà
Tot a punt per a unes noves i properes eleccions (4es, en un període de temps molt curt), però que si no es produeix el miracle dels pans i els peixos, el resultat serà el mateix que tenim ara , i el problema per investir el president del Govern serà el mateix que ha portat Sánchez a convocar eleccions, i això es pot convertir en la cançó de l'enfadós.
Dedueixo que aquesta situació tan anormal només es pot atribuir a la incompetència de les persones que s'han arriscat a entrar a la política aprofitant moments de feblesa institucional i que els ciutadans amb necessitats de canvi, confiant a millorar la situació per a tothom, s'han abraçat a un ferro roent, tot i saber que es cremaran i així ha succeït.
Ara que ja tothom està escalivat, se senten els brams de venjança, d'uns contra els altres, fins i tot amenaçant de no anar a votar; això ja és el súmmum de la ignorància política, suposo que provocada pel desencís sorgit de les reaccions dels polítics que cadascú ha escollit.
Ara és el moment en el qual els afiliats als partits han de decidir si canvien els cap de llista o arrisquen amb els mateixos, però el més important és que tothom ha d'anar a votar, no pot haver-hi abstenció si no volem tornar a l'aznarisme, que vol dir franquisme. S'ha de lluitar per governs democràtics que estiguin disposats a parlar i pactar les diferències respectant els drets de tothom. És perillós escoltar segons qui dir que a Catalunya hi ha problemes de convivència; jo dic que només hi són quan el Govern de l'Estat envaeix Catalunya amb un excés de forces de seguretat, quan no hi ha cap brot de violència, en previsió del que pugui passar, i l'exemple el tenim en tot el que va passar l'1-O proppassat i les seves conseqüències  contra l'independentisme.


Proplaneta
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
En temps de xarxes socials i comunicacions via internet, la presència física continua sent la que més es fa veure. Continuem sortint al carrer, concentrant-nos i mobilitzant-nos en persona quan volem manifestar allò en què creiem. I continuen sent els carrers, les places, els llocs públics de tots, els espais que aglutinen aquestes riuades de persones que juntes s'expressen. Les pancartes, els cartells, porten paraules, eslògans, que juntament amb d'altres objectes simbolitzen les idees que s'hi reivindiquen. A les manifestacions de la vaga mundial pel clima de divendres passat es veia en diferents països el globus terraqüi com a símbol d'allò que es volia preservar.


La despoblació
dels pobles
Lola Arpa Vilallonga peratallada
Dies enrere, a la ràdio vaig sentir un interessant debat sobre la problemàtica de la despoblació progressiva dels pobles de l'interior de la Península.
Un oient espanyol que des de fa anys vivia en un poble de la Selva Negra va dir el següent: aquest problema, a Alemanya, no existeix. Els pobles interiors allunyats de les ciutats, fins ara dedicats a l'agricultura i ramaderia, estan enllaçats per una xarxa de ferrocarrils que facilita la comunicació entre ells i les ciutats properes. D'altra banda, petites indústries s'han anat instal·lant al seu voltant, de manera que la joventut pot gaudir de llocs de treball, sense haver de buscar-se la vida a les ciutats ni angoixar-se pel futur.
Ja seria hora que aquest fet servís d'exemple als nostres governs, que en comptes de malgastar en construir mes carreteres i autopistes, invertís en la construcció d'una bona infraestructura ferroviària que fos útil per a tothom i no només per a uns quants privilegiats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit