Tard o d'hora algú m'acusarà d'extralimitar-me amb les mirades. I tal com va el sentit comú, segur que fins i tot de coses nazis. Jo, que en un altre temps vaig arribar a patentar amb cert orgull la meva mirada com un digne succedani alt-empordanès de la «mirada azul», he d'assumir que avui s'ha d'anar amb peus de plom, amb el cap cot, no fos cas que en un d'aquests impulsos de seducció interocular em trobi de cares amb la versió femenina de Donald Sutherland al terrorífic pla final de La invasió dels ultracossos. Abans, com a molt, feies una mica el ridícul o et giraven la cara però ara corres el risc de ser assenyalat com un depravat. On s'és vist, intentar seduir algú amb la mirada, amb la conversa, cara a cara, quan tenim el Tinder per fer-ho...! Amb raó cada vegada ens costa més parlar i entendre'ns. I de fornicar, ja, ni us parlo! Sobretot aquí... A veure, que follar tampoc no ha estat mai un dels grans forts dels gironins i les gironines; algú que hagi intimat en àmbit internacional sabrà que aquí cardem poc i malament. No és que siguem el País Basc, encara no, però si ara a sobre se'ns prohibeix festejar, anem de pet a l'extermini.
Corren mals temps per a la lírica i l'eròtica del poder, i si no que ho diguin a en Plácido Domingo, que fa temps que viu atrapat en el seu propi fotut dilluns. I perdó per l'acudit. El tenor acaba de dimitir com a director de l'Òpera de Los Angeles per la pressió rebuda a raó d'una sèrie d'acusacions d'assetjament sexual sorgides fa uns mesos sobre uns actes suposadament produïts fa dècades als Estats Units, un país on el puritanisme reprimit i els judicis mediàtics formen part de la seva bandera. He vist més assetjament sexual als Teletubbies que en algunes d'aquestes acusacions. I el pitjor és la confusió que tot plegat està generant entre el simple fet de festejar i l'assetjament. És més, amb aquests nous barems que corren, fins i tot jo podria denunciar algú que em va incomodar en el passat mentre em festejava. I si no fos perquè la persona en qüestió no és cap celebritat, potser ho faria. Disposats a banalitzar... Per acabar-ho d'adobar, Mèxic també s'ha sumat a l'esperpent i ha retirat a l'artista un premi que li havien concedit en reconeixement a tota la seva carrera. En efecte, que un país on s'ha tractat i es tracta la dona amb un respecte i una equanimitat, com a mínim, discutibles ajuda moltíssim a acabar de ficar sentit comú i coherència sobre el tema.
Dit això, estaria bé aclarir quines són i quines no les estratègies de seducció acceptades per intentar iniciar, avui, una relació o un simple aparellament sexual feliç i consentit amb algú. Potser un cop es refredi el suflé ho podrem raonar perquè ara, entre l'augment de notícies sobre violacions en gang bang i crims de «violència de gènere» que se solen resoldre assenyalant tot home com a potencial malfactor sexual, qualsevol s'arrisca a llançar floretes.
