05 de octubre de 2019
05.10.2019
Diari de Girona

Passaríem gana

05.10.2019 | 00:00
Passaríem gana

En el moment en què la decisió d'un polític guillat, posem pel cas... Donald Trump, té efectes immediats sobre la vida quotidiana de persones que viuen a milers de quilòmetres de distància es confirma que la independència, la sobirania plena dels estats o nacions o diguin-ne com vulguin és un quimera. Si fóssim pragmàtics –com els bascos ara, posem pel cas– no hauríem perdut ni un sol minut a barallar-nos per banderes ni dos segons a intentar traçar noves fronteres. Si fóssim llestos, hauríem dedicat els esforços a altres qüestions, més terrenals, si volen, però més dignes. Ningú, absolutament ningú, dels que defensen la Catalunya lliure ha parlat amb claredat dels costos que suposaria aquesta falsa llibertat. Tot havia d'anar com una seda: trencàvem amb Espanya perquè som els millors en manifestacions; manteníem la condició de membres de la Unió Europea; conservàvem l'euro i ens guanyàvem la simpatia de les potències mundials by the face. Ni «a», ni «b», ni «c». Un trencament unilateral amb Espanya significaria l'ostracisme més absolut: fora de la UE, fora de l'euro i ignorats per la resta. Què hauria passat si la república de broma hagués estat efectiva ara fa dos anys? Com afrontarien les empreses unes exportacions penalitzades amb aranzels aquí, allà i més enllà? Quants milers de milions en dipòsits haurien fugit cap a oficines de CaixaBank o del Sabadell a València o a Madrid? Què faríem sense el Banc Central Europeu en cas d'una nova recessió econòmica? Què passaria als milers d'expatriats catalans que viuen en països de la Unió? La condició de catalans independents ens alimentaria? Gana, amb tot aquest sarau, de prosperar, només hauríem guanyat misèria. Creure's el millor en tot condueix al desastre. L'arrogància de pensar que perquè som nosaltres, tot, absolutament tot, ho faríem millor ens hauria fet caure pel precipici. La independència s'ha plantejat malament des de l'inici i ha acabat com el rosari de l'aurora a mesura que el deliri ha anat creixent. Som pitjors que fa uns quants anys, quan aquesta bogeria va començar atiada, no ho oblidem, des de dalt. I a dalt hi havia la dreta. I d'una revolució liderada per la dreta només es pot esperar una involució. A qui acusaríem de provocar la nostra desgràcia de ser independents? Al txa-txa-txa? De veritat algú es creu que tota aquesta història ens hauria fet més feliços?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook