06 de octubre de 2019
06.10.2019
Diari de Girona

Cartes

06.10.2019 | 06:00
Cartes

La pau no comença mai mentre duri la guerra
pere espinet coll anglès
Aquests dies, com a aficionat al cinema, he gaudit molt de la pel·lícula d'Alejandro Amenábar Mientras dure la guerra, amb una notable interpretació, direcció, música, fotografia donant format a les diferents escenes... però deixeu-me dir que quelcom no s'ajusta del tot, quan fa referència a dates, llocs, simbologia, família, discursos... Malgrat tot, aquesta és de les poques pel·lícules en què les dues parts enfrontades surten esquitxades.
Ja ha passat una bona colla d'anys de tot això. Com en tota guerra, va haver-hi vencedors i vençuts. Malauradament, en el pòsit dels familiars d'ambdós bàndols, tant els nacionals com els republicans, que en el transcurs dels enfrontaments d'abans, durant i després del 18 de juliol, que pel camí deixaren els seus éssers estimats. L'estat emocional de la pau durant aquest període de temps no ha pogut vèncer el dol del qual, directament o col·lateralment, molts hem estat receptors.
Caldrà que, plegats, hi reflexionem, ja que tal vegada la memòria, en alguns casos, és molt volàtil.


Campions
Jesús Domingo Martínez girona
No és cert que no puguem posar-nos d'acord. La selecció de bàsquet ens ha donat una lliçó que, si es vol, podem arribar a guanyar el campionat del món. Només cal que hi hagi un respecte mutu entre els jugadors, que ningú es pensi que jugaria millor ell només, perquè el bàsquet i la realitat no són així: cal un equip per guanyar, un equip conjuntat i prou entrenat, de manera que cada un sàpiga on són els altres en cada jugada i pugui passar-los la pilota amb una major eficàcia.
El sorprenent és que gairebé ningú donava ni un duro per aquesta selecció en la qual faltaven tants noms il·lustres. Per a una bo­na quantitat dels jugadors era la primera competició en la qual participaven com a equip. I això no va significar inexperiència o tontines narcisistes. Amb un treball d'equip ben entrenat i conjuntat van brillar tots els jugadors, cadascun complint la seva missió en defensa o en atac.
I molts dels noms il·lustres del bàsquet espanyol van saber donar pas a la imaginació, la fortalesa, el compromís i la flexibilitat dels nous, que a ells ja els co­men­çava a faltar. Són coses no només de l'edat, sinó que pots estar cremat per l'acció conjunta molt abans del que penses, sobretot si et creus l'únic capaç per sobre dels altres i et creus que podries jugar sense ells. Tens renom i fama, però en aquest cas més val que et dediquis a una altra cosa i no destorbis la tasca conjunta dels altres.


Guarda de seguretat de Wala
Ubeda Maynau GIRONA
Soc titular d'una targeta de mobilitat reduïda. Ahir a la tarda al Wala vaig aparcar en un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda. De seguida va sortir el guarda de seguretat i em va preguntar si jo tenia la targeta per aparcar allà, em va dir que sempre ho comprovava perquè allà només hi podia aparcar gent amb mobilitat reduïda. He constatat que això no passa en aparcaments de grans superfícies on no hi ha cap control (Hipercor, Bon Preu, Carrefour).
El vaig felicitar perquè, si tothom actués igual, i també insto la Policia Municipal a fer-ho, la vida per a la gent amb mobilitat reduïda seria més fàcil.


Amb el ressentiment, amagant la seva violència
JOAN JANOHER I SADURNÍ forallac
Mentre els nostres grups independentistes són sotmesos a escorcolls improcedents, ells actuen en acusacions fictícies, on res del que manifesten s'ajusta a la realitat. Volen inculpar-nos de fets irreals, per obtenir la imatge de la violència inexistent a Catalunya. Un procés per engreixar l'odi envers els partits sobiranistes catalans. Una clara opció manipulada pel descrèdit de la nostra gent. Els signes d'actuació són totalment vinculants per adoctrinar, com demostrar-ho, els unionistes espanyols. Malauradament es commemoren dos anys del trist episodi negatiu de la democràcia, quan Catalunya va ser assetjada per les forces de l'Estat, amb una violència i repressió brutal.
És un atenuant vergonyós que la justícia perseguís i condemnés a tots els nostres dirigents polítics per portar a terme les eleccions de l'1-O, perseguint des d'aleshores, i sense cap treva, el procés català. Maniobra portada pel Partit Popular fins a empresonar els caps i dirigents del nostre poble. En celebrar aquest passat dimarts el segon aniversari, sentim la necessitat de censurar els socialistes per no respectar els drets fonamentals dels pobles democràtics. El procés contra els CDRs no deixa de ser una caça de bruixes, i reflecteix, una vegada més, l'assetjament als ideals nacionalistes catalans. Actitud radical que demostra un cop més l'expressió col·lectiva a l'odi generat en contra de nosaltres i del civisme que tenim com a país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook