Ja es coneix el dia D. Serà quan el Tribunal Suprem faci pública la sentència contra els polítics independentistes. També se sap l'hora H. A les 20 hores hi haurà concentracions en diversos punts del país. Així ho han anunciat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. És l'aperitiu d'un seguit de mobilitzacions.
Queda per determinar l'inici de les anomenades Marxes per la Llibertat, cinc columnes de pelegrins que sortiran de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i durant tres dies aniran fent camí per confluir a Barcelona.
Pels convocants, les marxes s'inspiren «en d'altres (...), com la marxa sobre Washington pel treball i la llibertat de Martin Luther King, o la Marxa de la Sal de Gandhi».
Doncs bé, la referències històriques escollides són agosarades. Si tota comparació és odiosa, l'apel·lació grandiloqüent és, a més a més, ridícula.
En la Marxa de la Sal, Gandhi va sortir el 12 de març de 1930 d'Ahmedabad per recórrer a peu uns 300 quilòmetres fins arribar a Dandi, a l'oceà Índic, el 5 d'abril. Allà va recollir, amb les seves mans, aigua salada en senyal de no respectar el monopoli sobre la distribució de sal imposat per les autoritats colonials britàniques. En una campanya de desobediència civil, era un gest irrisori, però simbòlic.
La marxa sobre Washington del 28 d'agost de 1963 va ser una gran concentració contra la segregació racial que va transitar entre el Monument a Washington i el Monument a Lincoln. El fet rellevant, a part de la dimensió simbòlica del discurs Tinc un somni, va ser aplegar milers de blancs i negres vinguts de tots els racons del país.
Els organitzadors del pelegrinatge a Barcelona, però, han oblidat altres marxes que no afavoreixen els seus propòsits perquè són demostracions d'una simbologia esgarrifosa.
Per exemple, la Marxa sobre Roma del 27 d'octubre de 1922 dels militants feixistes, portats en camions fins a les portes de la capital, era contra un govern democràtic.
També la marxa de les torxes el 5 de setembre de 1934, durant el congrés del partit nazi a Nüremberg, va projectar una imatge terrorífica amb ressonància mundial.
És a dir, la història està plena d'episodis que no són traslladables mimèticament a la situació actual, excepte si es pretén una representació de teatre de masses.
En definitiva, les marxes anunciades són una posada en escena per obtenir un ressò mediàtic i, a la vegada, provocar una catarsi col·lectiva. En els darrers anys, acabades les espectaculars performances, la majoria de la gent se'n tornava a casa a continuar la seva vida.
I és que el moviment de masses és molt voluble. D'aquí la necessitat d'accions constants carregades d'emotivitat que serveixin de detonant. Fins quan?
