09 de octubre de 2019
09.10.2019

Cartes

09.10.2019 | 06:00

Girona acomiada les Carmelites Descalces
M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora
Dissabte 28 de setembre aquest diari donava la notícia, «les Carmelites Descalces diran adeu a Girona després de 63 anys, una vida de viure i conviure». A la meva ciutat sols queden 4 monges que marxen destinades a ­Tarragona, això és el que veiem fa anys, perdem congregacions per falta de vocacions.
Marxar vol dir tancar, per a mi això és perdre un trosset més de la meva ciutat. Al llarg d'aquests anys han fet la seva feina i ben feta. Diumenge vaig trucar-hi. No sabia qui em contestaria, de fet no hi havia estat mai. Mentre vaig treballar, per més gironina que soc, vaig viure les coses de Girona des de darrere un taulell. No he vist mai cap Sant Jordi malgrat haver escrit llibres, fet exposicions, cinemes, pregons de fires... Pensava que en jubilar-me ho faria, però els problemes de salut no ho han permès, de moment.
La sorpresa ha estat que la germana que s'ha posat al telèfon m'ha dit el seu nom, Carme Ferrer, i, en preguntar-me el meu, resulta que em coneixia des de parvuleta, que em llegeix al diari i que jo anava al Cor de Maria. Trobar una persona que et coneix de tan petita és emocionant, em va dir que mai hagués pensat que un dia parlaria amb la parvuleta.
Li dic, diuen que podria ser residència d'estudiants? No podria ser un geriàtric? Perquè la gent que té amics al Puig d'en Roca o a Maria Gay ho tenen feixuc per desplaçar-s'hi i aquí, que ara ja no és un bosc com quan varen arribar, està voltat de cases, estaria millor, com es podia fer amb Clínica Muñoz? Què quedava dins la ciutat? Tant de bo fos realitat, els avis tindrien els amics més a peu pla.
Desitjo sort a la priora Núria Cabot, les germanes Roser Sureda, Carme Ferrer i Joana Planella, que són qui tancaran el convent i s'emportaran tot el bo que la ciutat els ha donat o ensenyat, que espero que sigui per recordar i fins i tot els diria per enyorar.
Que gaudeixin molt de Tarragona, que de ben segur les acollirà com ho va fer la ciutat de Girona i els gironins quan van arribar.
Enhorabona i bon destí.


Vols «low cost» i canvi climàtic
Lola Arpa Vilallonga peratallada
Dies enrere en un restaurant vaig sentir la següent conversa: «Aquest cap de setmana amb la meva dona anem a Eivissa a un comiat de solters. Fa temps que tenim el bitllet, 7 euros a cada un...» «Doncs nosaltres per 50 €, amb els nanos també anirem a París a Disney Land un parell de dies»...
Que petit s'ha fet el món! Amb aquests preus, qui no es pot permetre un viatjet al mes? Surt més econòmic volar a París que anar al poble del costat a visitar un amic en autobús.
La cobdícia de l'home i la seva indiferència són els culpables, entre altres, de la gran quantitat d'emissions contaminants provocades pel constant trànsit d'avions que inciten a creuar el món a preus irrisoris.
El canvi climàtic ja es aquí, fa temps que anava avisant. I ara venen les presses i els penediments. Tot són discursos per aturar-lo «Ja!» però, tant de bo m'equivoqui, em temo que farem tard.


Palau-sacosta i la festa major
Narcís Cadena i Masó GIRONA
Començà el dia 27 de setembre. Compartírem el temps amb les persones de la residència de Gent Gran. Els nens participaren en el concurs de dibuix, xocolatada€ I altres veïns ho feren en el concurs de coques, el sopar, el ball€ A la passejada del 6 d'octubre hi han assistit 80 persones. S'han visitat: masos, el campanar –un lloc privilegiat per gaudir del paisatge i veure els límits dels antics municipis annexionats.
El pregó d'enguany l'ha fet el Sr. Xicu Ros (un dels promotors del Pessebre Vivent: hi feia de pastor còmic, tenia cura de la tramoia, de la part elèctrica€). Exposà un seguit de veritats: feia tres quilòmetres per assistir a l'escola. Es recordà del seu mestre: Josep Clara i Parera, una bona persona que mai els pegava, els estimulava en l'estudi o per aprendre un ofici€ Feu esment al matrimoni anglès d'en Francesc i na Maria –persones que ajudaven als altres de manera anònima. Veient l'interès d'uns palauencs pel futbol, els habilità un espai on fos possible la seva pràctica. Els vailets, els caps de setmana, aprofitaven aquell miniestadi conegut com a «Camp dels anglesos» (estava situat a uns cinc-cents metres en línia recta de l'estadi del Girona FC).
En Xicu digué que «potser els funcionaris municipals no donen la informació correcta a la premsa local i això provoca errors; per exemple: «els carrers dels Jocs Olímpics i Albí els ubiquen a Montilivi. A aquest pas, tindrem el temple de sant Montilivi».
Xicu: diuen que «sacosta» significa pujada, però si a algú no li agrada el canviaran per Palau-s'allunya! Donant-te així la raó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook